31.
assetjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 posar setge assitiar investir, envoltar amb un intent hostil una plaça forta. circumval·lar, envoltar una plaça forta amb una sèrie de fortificacions. blocaro bloquejar, aïllar una ciutat, una regió, un país, en temps de guerra, amb privació de tota mena de comunicacions amb l'exterior. Ant [...]
|
32.
Majúscules i minúscules de festivitats i fets històrics / Majúscules i minúscules de períodes temporals i moviments artístics i culturals
Font
Fitxes de l'Optimot
República
la Primavera de Praga
la Setmana Tràgica
el Maig del 68
Es distingeixen així de la resta de fets històrics que es designen amb un nom genèric (batalla, caiguda, revolta, setge, descobriment, etc.) seguit d'un nom propi, que s'escriuen amb minúscula inicial: batalla de l'Ebre, guerra de Bòsnia [...]
|
33.
estrènyer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estrechar. Estrènyer el setge, estrechar el sitio. Estrenyem els llaços de la nostra amistat, estrechemos los lazos de nuestra amistad. 7 fig [forçar, obligar] estrechar, presionar, forzar. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho, las circunstancias le forzaban a hacerlo. v pron 8 estrecharse. Passada l [...]
|
34.
retirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enretirar, retirar un objecte del lloc que ocupa. Enretirar la taula, però retirar la paraula donada, retirar diners del banc. Retirar o enretirar la mà. aixecar, retirar una cosa d'un lloc aixecant-la. Aixecar el cadàver. Aixecar el setge. llevar. Llevar l'àncora. Llevar el setge. Llevar-se el [...]
|
35.
botja peluda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides. [...]
|
36.
estat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[estament] estado, estamento. 8 pl hist [corts] estados. Els estats generals, los estados generales. 9 estar en estat (o en estat interessant) [estar embarassada] estar en estado (o en estado interesante). 10 estar en mal estat estar en mal estado. 11 estat civil estado civil. 12 estat d'alarma (o de setge [...]
|
37.
llevar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[les xarxes] recoger. 9 [una acta] levantar. 10 mil [el camp, el setge] levantar. 11 [la taula] quitar. 12 fig [allevar] levantar. Llevar a algú fals testimoni, levantar un falso testimonio a (o contra) alguien. 13 fig quitar. Aquest pensament em lleva la son, este pensamiento me quita el sueño. Llevar [...]
|
38.
estrechar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer más estrecho] estrènyer, estretir. 2 fig estrènyer, estretir, fer més estret. Estrechar el sitio, estrènyer el setge. 3 fig [con la mano, los brazos] estrènyer. 4 fig [acosar] estrènyer. 5 fig [la unión] estrènyer. Estrechar los lazos de nuestra amistad, estrènyer els llaços de la [...]
|
39.
estado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Estado de cuentas, estat de comptes. 8 estado civil estat civil. 9 estado de alarma (o de sitio) estat d'alarma, estat de setge. 10 estado de alma (o de ánimo) estat d'ànim. 11 estado de caja estat de comptes. 12 estado de cosas estat de les coses. 13 estado de excepción estat d'excepció. 14 estado de [...]
|
40.
levantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[intensificar] alçar, aixecar. Levantar la voz, alçar la veu. 10 [la caza] alçar, aixecar. 11 jocs [cortar] escapçar. 12 [desmontar] aixecar, alçar. Levantar el sitio de una ciudad, aixecar el setge d'una ciutat. 13 [suspender] aixecar. Levantar un castigo, aixecar un càstig. 14 [un chichón, una ampolla] fer [...]
v tr 1 aixecar, alçar. Las olas levantaban el barco, les onades aixecaven el vaixell. 2 [poner de pie] aixecar. Lo levantamos de la cama entre los dos, el vam aixecar del llit entre tots dos. 3 [poner derecha una cosa] dreçar, redreçar. Levantar una estaca, dreçar una estaca. 4 [mover hacia arriba] aixecar. 5 [los ojos, la mirada, etc] alçar. 6 [erigir] erigir, alçar. Levantar una estatua a los héroes, erigir una estàtua als herois. 7 [separar, despegar] desenganxar, separar. Levantar los sellos, desenganxar els segells. 8 [quitar] llevar, treure. Levantar un vendaje, llevar un embenat. 9 [intensificar] alçar, aixecar. Levantar la voz, alçar la veu. 10 [la caza] alçar, aixecar. 11 jocs [cortar] escapçar. 12 [desmontar] aixecar, alçar. Levantar el sitio de una ciudad, aixecar el setge d'una ciutat. 13 [suspender] aixecar. Levantar un castigo, aixecar un càstig. 14 [un chichón, una ampolla] fer. 15 [causar] aixecar. Aquel discurso levantó protestas, aquell discurs aixecà protestes. 16 p fr [reclutar] reclutar, allistar. 17 [sublevar] revoltar, sollevar, insurreccionar. 18 [un caballo] fer galopar. 19 fer alzinar, fer posar dret. 20 jocs [cargar] matar. v pron 21 aixecar-se. Levantarse polvo, aixecar-se pols. 22 [ponerse de pie] aixecar-se. Cayó y ya no pudo levantarse, va caure i ja no es va poder aixecar. 23 [de la cama] llevar-se, aixecar-se, alçarse. Levantarse a las seis de la mañana, llevar-se a les sis del matí. 24 [elevarse, erguirse] dreçar-se, alçar-se. Ante nosotros se levantaba la Giralda, davant nostre es dreçava la Giralda. 25 [sublevarse] aixecar-se, alçar-se, revoltar-se, sollevar-se. El pueblo se levantó contra el invasor, el poble s'aixecà contra l'invasor. 26 levantarse con p fr quedar-se, afanar. Levantarse con los fondos de la caja, quedar-se els fons de la caixa. |