adj i m i f
1 [alienado] boig -oja, foll -a, orat -ada.
adj
2 [hiperbólicamente] boig -oja. Estar loco por una mujer, estar boig per una dona.
3 [de poco juicio] boig -oja, esbojarrat -ada, eixelebrat -ada.
4 [excesivo, extraordinario] boig -oja. Tiene una afición loca por la música, té una afecció boja per la música.
5 a locas (o a tontas y a locas) fig a la babalà, a tort i a dret.
6 a lo loco fig com un boig. Conduce a lo loco, condueix com un boig.
7 a lo loco fig [irreflexivamente] a la babalà, a la lleugera. Unas palabras dichas a lo loco, unes paraules dites a la babalà.
8 anda (o está) como loco fig i fam va com si fos boig.
9 cada loco con su tema fig cadascú per on l'enfila.
10 es para volverse loco n'hi ha per a tornar-se boig.
11 estar loco de contento (o de alegría) no cabre a la pell d'alegria (o de satisfacció), estar boig d'alegria (o de satisfacció).
12 hacer el loco [hacer tonterías] fer el boig.
13 hacerse el loco fer el pagès.
14 la loca de la casa fig la imaginació.
15 loco de atar (o de remate, o rematado, o como una cabra) boig rematat (o com una cabra).
16 un loco hace ciento fig qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig.
17 volver loco a alguien [marear, aturdir] atabalar, marejar, posar el cap com un tabal (o com un timbal).
18 volver loco a alguien [una cosa] agradar amb bogeria. Las fresas me vuelven loco, les maduixes m'agraden amb bogeria.
19 volver loco a alguien [enamorar] fer perdre el seny (o la xaveta). Este chico me vuelve loca, aquest xicot em fa perdre el seny.
20 volverse loco tornar-se boig, embogir.
