81.
granja escola
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Casa de colònies que disposa d'una granja o un hort perquè els infants i joves puguin veure i experimentar de forma pedagògica i lúdica la vida agrícola i, en general, la vida rural. [...]
|
82.
granja escola
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Casa de colònies que disposa d'una granja o un hort perquè els infants i joves puguin veure i experimentar de manera lúdica i educativa la vida agrícola i, en general, la vida rural. [...]
|
83.
huerto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 hort. 2 llevar a alguien al huerto fig i fam endur-se algú al llit. 3 llevar a alguien al huerto fig i fam portar algú al seu propi joc (o terreny, o camp). [...]
|
84.
guerxo
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 guenyo estràbic(tèc.) mirar (algú) contra el govern, ésser guerxo. mirar a l'hort i a la vinya, íd. 2 torçat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
85.
malva reial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies, d'uns 2 m d'alçària, cultivada com a ornamental. Les flors, que es cullen a la primavera o a l'estiu, en infusió o decocció, han estat emprades amb les mateixes indicacions que la malva major. [...]
|
86.
higuera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot 1 [Ficus carica] figuera. 2 estar en la higuera fam estar als llimbs, venir (o baixar) de l'hort. 3 higuera chumba (o de Indias, o de pala, o de tuna) [chumbera] figuera de moro (o de pala). 4 higuera de Egipto [cabrahigo] cabrafiguera, figuera borda. 5 higuera del infierno (o infernal, o [...]
|
87.
luna
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
quinze, estar als llimbs. 11 estar en la luna fig i fam [ignorante] venir (o baixar) de l'hort, jeure al jaç. 12 ladrar a la luna fig i fam lladrar a la lluna. 13 luna creciente astr lluna creixent. 14 luna de miel fig lluna de mel. 15 luna llena astr lluna plena. 16 luna menguante astr lluna minvant. 17 [...]
f 1 astr lluna. 2 astr [satélite] lluna. 3 p fr [tiempo] lluna. Hace muchas lunas que no le veo, fa moltes llunes que no el veig. 4 [espejo] lluna. 5 [de un escaparate] lluna. 6 p fr [cristal de gafas] vidre m. 7 fig lluna. Nunca sabes cómo te responderá: tiene lunas, no saps mai com et respondrà: té llunes. 8 a la luna de Valencia (o a la luna) fig i fam [chasqueado] amb un pam de nas. 9 estar de buena (o mala) luna estar de bona (o mala) lluna, estar de bon (o mal) humor. 10 estar en la luna fig i fam [distraído] estar a la lluna (o a la lluna de València), tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs. 11 estar en la luna fig i fam [ignorante] venir (o baixar) de l'hort, jeure al jaç. 12 ladrar a la luna fig i fam lladrar a la lluna. 13 luna creciente astr lluna creixent. 14 luna de miel fig lluna de mel. 15 luna llena astr lluna plena. 16 luna menguante astr lluna minvant. 17 luna nueva astr lluna nova. 18 media luna [figura] mitja lluna. 19 media luna [el islam] mitja lluna. 20 pedir la luna fig i fam demanar la lluna. |
88.
noticia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 notícia. Hace un mes que no tenemos noticias de la expedición, fa un mes que no tenim notícies de l'expedició. 2 atrasado de noticias fig i fam que està als llimbs, que baixa de l'hort. 3 circula la noticia que corre la veu (o la brama, o la notícia) que. 4 es la primera noticia és la primera [...]
|
89.
jardí
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(un terreny). Hem enjardinat una part de l'hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
90.
ignorant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
a una qüestió. estar a la lluna venir de la lluna venir de l'hort, ignorar una cosa sabuda de tothom. no saber (algú) on té la cara, ésser molt ignorant en la seva professió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|