1.
entotsolar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s'entotsolava en un racó. Abstreure's, tancar-se en el propi jo. S'entotsolava en el record del fill mort. [...]
|
2.
entotsolar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
entotsolar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron apartarse, aislarse, meterse en sí mismo (o en su concha). [...]
|
4.
aislar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 aïllar, isolar. 2 [apartar] apartar, allunyar, separar. v pron 3 aïllar-se, entotsolar-se, assolar-se, retirar-se. [...]
|
5.
abstreure [o abstraure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aïllar 2 (abstreure'so abstraure'spron.) retreure's entotsolar-se, fugir del tracte de la gent. embadocar-se enfavar-se embadalir-se encantar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
ensimismarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 [abstraerse] abstreure's, embeure's, concentrar-se. 2 [en la intimidad] recollir-se, entotsolar-se. 3 amer [envanecerse] envanir-se. [...]
|
7.
concha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
porcelana] padellàs m, menudall m, esvorell m. 10 concha de peregrino petxina de pelegrí. 11 meterse alguien en su concha entotsolar-se, assolar-se. 12 tener muchas conchas (o más conchas que un galápago) fig i fam saber-la llarga, ésser més llest que la tinya, ésser un gat vell. [...]
|
8.
solitari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que viu sol (->). soliu solter(Alc.). Vius massa solter, tu: has de freqüentar més la gent. viure com un os estar sol com un pregadeu de rostoll ésser una aranya de forat viure com un mussol retret(->) Cp. el verb entotsolar-se o assolar-se: fugir del [...]
|
9.
isolar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espiritualment. 2 (isolar-sepron.) retreure's entotsolar-se, isolar-se del tracte i companyia de la gent. assolar-se, íd. abstreure's, aïllar-se, amb la pensa, de les coses exteriors. recloure's(fig.) recollir-se, concentrar-se aïllant-se de les coses exteriors. S'usa esp. en sentit místic. retirar-se [...]
|
10.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
meterse en sí mismo fig i fam abstreure's. 28 meterse en sí mismo fig i fam entotsolar-se. 29 meterse en todo fig i fam ficar-se en tot. 30 meterse por medio fig i fam [intervenir] ficar-s'hi. Lo peor que puedes hacer es meterte por medio, el pitjor que pots fer és ficar-t'hi. 31 meterse por medio fig i [...]
v tr 1 [introducir] ficar, encabir, enquibir, entaforar. 2 [a alguien] ficar. Quieren meterla en un colegio de monjas, volen ficar-la en un col·legi de monges. 3 [meter en la cabeza] ficar al cap. No hay quien le meta que tiene que pagar, ningú no li fica al cap que ha de pagar. 4 [ingresar] posar, ingressar. 5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic. 6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores. 7 [invertir] posar, invertir, esmerçar. 8 [una prenda, una costura] estrènyer. 9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas podridas, el fruiter m'ha endossat unes pomes podrides. 10 fam clavar. Le metió un puñetazo, li clavà un cop de puny. 11 [causar] fer. No le metas miedo con tus historias, no li facis por amb les teves històries. 12 mar [las velas] carregar. 13 a todo meter a tota màquina. 14 meter a posar a. Le metieron a trabajar muy pronto, el van posar a treballar molt aviat. v pron 15 ficar-se. Meterse la mano en el bolsillo, ficar-se la mà a la butxaca. 16 fer-se. Meterse monja, fer-se monja. 17 [intervenir] ficar-se. Se ha metido en negocios sucios, s'ha ficat en negocis bruts. 18 [entrometerse] ficar-se. Siempre se mete donde no le llaman, sempre es fica on no el demanen. 19 p fr [un río] desembocar tr. 20 fig i fam ficar-se. Ha conseguido meterse en el ministerio, ha aconseguit de ficar-se al ministeri. 21 ficar-se. ¿Dónde se habrá metido?, on deu haver-se ficat? 22 meterse a fer-se. Se ha metido a barrendero, s'ha fet escombriaire. 23 meterse a [con infinitivo] posar-se a. Cuando se mete a hablar no hay quien le pare, quan es posa a xerrar no hi ha qui l'aturi. 24 meterse algo donde le quepa fig i vulg ficar-se alguna cosa al cul. Métete el regalo donde te quepa, fica't el regal al cul. 25 meterse con ficar-se amb, fer la guitza (o la llesca) a. No os metáis con él, no us fiqueu amb ell. 26 meterse donde no le llaman (o en lo que no le importa, o en lo que no le va ni le viene) fig i fam ficar-se on no el demanen, ficar cullerada en afers que no sap prou, ficar el nas en afers que no entén prou. 27 meterse en sí mismo fig i fam abstreure's. 28 meterse en sí mismo fig i fam entotsolar-se. 29 meterse en todo fig i fam ficar-se en tot. 30 meterse por medio fig i fam [intervenir] ficar-s'hi. Lo peor que puedes hacer es meterte por medio, el pitjor que pots fer és ficar-t'hi. 31 meterse por medio fig i fam [obstaculizar] fer l'arquet, fer la guitza. |