11.
amostazar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 enutjar, irritar. v pron 2 fam [enfadarse] emmurriar-se, picar-se. 3 amer [avergonzarse] avergonyir-se. 4 empieza a amostazarse ja comença a pujar-li la mosca al nas. [...]
v tr 1 enutjar, irritar. v pron 2 fam [enfadarse] emmurriar-se, picar-se. 3 amer [avergonzarse] avergonyir-se. 4 empieza a amostazarse ja comença a pujar-li la mosca al nas. |
12.
enfadar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [enutjar] enfadar. v pron 2 [enutjar-se] enfadarse. [...]
|
13.
aspar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [devanar] aspiar, debanar. 2 [crucificar] crucificar. 3 fig i fam [mortificar] mortificar, turmentar. 4 ¡que me aspen si...! que em pengin (o bombin) si...!v pron 5 fig enutjar-se, enfadar-se, enfurismar-se. [...]
|
14.
desazonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer insípido] dessaborir, enfadeir. 2 fig [disgustar] disgustar, neguitejar. 3 [molestar] molestar. v pron 4 [enfadarse] disgustar-se, enutjar-se. 5 [preocuparse] neguitejar-se, frisar intr. 6 fig [sentirse mal de salud] trobar-se malament. [...]
|
15.
regañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 p fr [el perro] reganyar. 2 p fr [enfadarse] reganyar. 3 p fr [refunfuñar] rondinar, remugar, botzinar. 4 [pelearse] barallar-se pron. v tr 5 renyar. Regaña a sus hijos, renya els seus fills. [...]
|
16.
enutjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 enojar, enfadar. 2 molestar. v pron 3 [irritar-se] enojarse, enfadarse. [...]
|
17.
chingar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fam i p fr [beber mucho] trascolar, beure molt. 2 fam [molestar] empipar, emprenyar. 3 amer [cortar el rabo] escuar. v intr 4 vulg cardar, follar. v pron 5 fam [enfadarse] empipar-se, emprenyar-se. 6 p fr [emborracharse] empillocar-se, empinyar-se. 7 amer [fracasar] fer figa. [...]
|
18.
enfadar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [disgustar] desplaure, disgustar, desagradar. 2 [enojar] enutjar, enfadar, empipar. v pron 3 disgustar-se, saber greu. Se enfada con tus comentarios, es disgusta amb els teus comentaris (o li saben greu els teus comentaris). 4 enutjar-se, enfadar-se, empipar-se. Se enfada por cualquier cosa [...]
|
19.
parra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 bot [vid] parra. 2 bot cep m. Hoja de parra, fulla de cep (o pàmpol). 3 parra virgen bot [Parthenocissus quinquefolia] vinya verge. 4 subirse a la parra fig i fam [enfadarse] treure foc pels queixals, sortir de fogó (o de polleguera), enfilar-se com una carbassera. [...]
|
20.
empipar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [enutjar] enfadar, cabrear vulg. Això, que no hagis dit la veritat, m'empipa molt!, ¡que no hayas dicho la verdad me enfada mucho!2 [destorbar, incomodar] molestar. No l'empipis a l'hora de dinar, no le molestes a la hora de comer. v pron 3 enfadarse, cabrearse vulg. [...]
|