131.
tolerar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consentir. No sé com els seus pares li consenten això que fa. perdonar. Aquests excessos no es poden perdonar. comportar. No es comprèn que el seu marit li comporti que vesteixi així. sofrir aguantar permetre suportar(->) deixar passar. Aquesta no te la puc deixar passar: és massa [...]
|
132.
Equivalències castellà - català. sociedad de gananciales f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
sociedad de gananciales f - societat de guanys f Règim econòmic conjugal en què
marit i muller posen en comú els beneficis obtinguts per tots dos, de manera
que, en cas de dissolució del matrimoni, el patrimoni es divideix per la meitat
entre tots dos, independentment de l'aportació real de cadascú. [...]
|
133.
agarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido, pescar un bon marit. 6 guanyar. Agarró unos puntos en la clasificación, guanyà uns quants punts en la classificació. 7 [recibir] arreplegar, endur-se'n. Agarró dos bofetadas, se'n va endur un parell de bufetades. 8 [coger] agafar, pescar. Agarrar un resfriado, pescar un refredat. 9 [tener] tenir [...]
|
134.
aflicció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, dolor moral vivíssim. desconsol desconsolació desesper. La pobra dona ha perdut alhora marit i fills; imagina't quin desesper! trastorn. Quin trastorn, aquella pobra gent: en un any han perdut tota la hisenda. desconhorto desconhortament angoixa, opressió de l'ànim. amargura(fig.) agonia [...]
|
135.
atrapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Arribar a agafar algú o alguna cosa que fuig. aconseguir. Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d'arribar a la collada. engalzar argollar, arreplegar, atrapar (s'usa especialment en sentit fig.). La Maria ha argollat un bon marit. copsar, atrapar al vol. tomaro entomar, íd. 2 [...]
|
136.
boig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
>) eixelebrat (->) insensat (en afers seriosos) estòlid(lit.) delirant ximple (->) esmaperdut haver-se begut el seny (o l'enteniment) faltar-li un bull (en sentit propi i especialment en sentit fig., ésser poc assenyat). Al seu marit li falta un bull. 3 apassionat. 4 Fer tornar com boig [...]
|
137.
así
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cinco kilómetros o así, era a cinc quilòmetres si fa no fa. 34 puesto que así es ja que és així. 35 si así como... si en comptes de...Si así como me lo dijo ella me lo hubiera dicho su marido, si en comptes de dir-m'ho ella m'ho hagués dit el seu marit. 36 y así [así pues] així doncs. Y así ya puedes [...]
f [pl: -ices] 1 nas m. 2 p fr [narina] nariu m. 3 fig [olfato] nas m. 4 fig [sagacidad] nas m. Tiene buena nariz para los negocios, té un bon nas per als negocis. 5 [del vino] aroma, buquet m. 6 [del picaporte] nas. 7 [del alambique] bec m. 8 pl nas m sing. Tengo las narices tapadas, tinc el nas tapat. 9 asomar las narices fam treure el nas (o el cap) per un lloc. 10 dar en la nariz fig i fam [presentir] dir-li el cor, tenir nassada (o fums). Me da en la nariz que esto fracasará, em diu el cor que això fracassarà. 11 dar en las narices fig i fam [desairar] deixar amb un pam de nas. Trajo a su marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de narices con alguien fig i fam [encontrárselo] topar, topar nas a nas. Ayer me di de narices con mi jefe, ahir vaig topar nas a nas amb el meu director. 14 darse de narices en algo fig i fam [estrellarse ante una dificultad] estavellar-se, topar. Se dio de narices en aquel problema, es va estavellar amb aquell problema. 15 en mis (o tus, etc) propias (o mismísimas) narices a la cara. 16 hablar con (o por) la nariz fig i fam parlar amb el nas (o de nas). 17 estar hasta las narices tenir-ne el pap ple. Estoy hasta las narices de su malhumor, en tinc el pap ple, del seu mal humor. 18 estar hasta las narices [estar harto] haver-n'hi un feix (o un tip). ¡Estoy de tí hasta las narices!, n'hi ha un feix, de tu! 19 hasta las narices fig i fam fins al capdamunt. Este asunto me tiene hasta las narices, aquest assumpte em té fins al capdamunt. 20 hinchársele las narices a alguien fig i fam pujar a algú la mosca al nas. 21 meter las narices en todo fig i fam [curiosear, entrometerse] ficar el nas pertot arreu. 22 nariz aguileña nas aguilenc. 23 nariz chata nas camús (o xato). 24 nariz griega nas grec. 25 nariz respingona (o respingada, o remangada) nas arromangat. 26 ¡narices! fig i fam i un be (o un be negre)! 27 ¡... ni narices! fig i fam ...ni romanços!, ...ni històries! ¿Un regalo? ¡Ni regalos ni narices!, un regal? Ni regals ni romanços! 28 no ver más allá de sus narices fig i fam no veure-hi més enllà del nas. 29 por narices fig i fam perquè sí, perquè em dona la gana. ¡Lo haré por narices!, ho faré perquè sí! 30 quedarse con dos palmos de narices fig i fam restar (o quedar) amb un pam de nas. 31 ¡qué narices! què carat (o carall)!, què diantre! 32 refregar (o refrotar, o restregar) algo a alguien por las narices fig i fam clavar (o tirar, o fer petar) per la cara. 33 romper las narices fig i fam inflar els morros, fer una cara nova. 34 salirle a uno de las narices fig i fam donar-li la gana, venir-li de gust, passar-li pel cap (o pels pebrots, o pels collons). Hace siempre lo que le sale de las narices, fa sempre el que li dona la gana. 35 sangrar (o echar sangre) por las narices treure sang pel nas. 36 sonarse las narices mocar-se. 37 tener a alguien agarrado por las narices fig i fam tenir algú dins del puny, fer ballar algú com una baldufa. 38 tener delante de las narices tenir davant del nas. |
138.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de [...]
|
139.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el seu marit. 31 sacar a relucir fig i fam [citar] portar a col·lació, sortir a parlar de. 32 sacar a relucir fig i fam [sin oportunidad] retreure, clavar per la cara (o pels bigotis). Siempre saca a relucir los favores que me ha hecho, sempre em retreu (o em clava per la cara) els favors que m'ha [...]
|
140.
desig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Li va venir el rampell d'anar-se'n. cupiditato cobdícia, desig immoderat de diners. avidesao aviditat, desig immoderat d'una cosa. enveja. Mon marit tenia enveja de menjar carn de cabrit (cançó popular). gana(->), desig de menjar. caprici(->) 2 taca. Manuel Franquesa i [...]
|