11.
capgirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
|
12.
mareopertorbar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Alterar, un cos celeste, un altre cos celeste per l'acció de la força de marea. [...]
|
13.
perturbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [trastornar] pertorbar. Ciertas lecturas perturban el ánimo, certes lectures pertorben l'ànim. 2 [desasosegar a uno] pertorbar. [...]
v tr 1 [trastornar] pertorbar. Ciertas lecturas perturban el ánimo, certes lectures pertorben l'ànim. 2 [desasosegar a uno] pertorbar. |
14.
disturbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr pertorbar. [...]
|
15.
pertorbació
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Acció de pertorbar o pertorbar-se; l'efecte. [...]
|
16.
desajustar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desajustar. Desajustar un mecanismo, desajustar un mecanisme. 2 fig trastornar, alterar, pertorbar, capgirar. v pron 3 [romper un contrato] desdir-se, desnonar tr, descomprometre's. [...]
|
17.
desgobernar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [desordenar] pertorbar, trastornar. 2 [gobernar mal] desgovernar. 3 [huesos] desllorigar, desconjuntar. 4 mar [un barco] desgovernar. v pron 5 [huesos] desllorigar-se, desconjuntar-se. [...]
|
18.
danys
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Protecció civil. Defensa
Delicte o falta que consisteix a pertorbar o lesionar intencionadament una propietat aliena. [...]
|
19.
alterar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alterar. Alterar el color de una sustancia, alterar el color d'una substància. 2 [perturbar] alterar, pertorbar, torbar. Alterar el orden público, alterar l'ordre públic. 3 [irritar] alterar. v pron 4 alterar-se. 5 [turbarse] alterar-se. Se altera por nada, s'altera per no res. 6 [irritarse [...]
|
20.
atortolar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fam [aturdir] atordir, atabalar. 2 [turbar] torbar, pertorbar. 3 [intimidar] intimidar, cohibir. v pron 4 atordir-se, atabalar-se. 5 torbar-se, pertorbar-se. 6 intimidar-se, cohibir-se. 7 encaramel·lar-se. [...]
|