FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'una cosa) allò que l'embruta, que la impurifica, que no li convé. Purgar l'or de tota matèria estranya. Donar (a algú) un remei que el faci anar de ventre. Purgar algú amb oli de ricí, amb magnèsia. Disposar (els peixos) en aigua per tal que perdin el [...]
v tr 1 [netejar] purgar, purificar, limpiar. Purgar un metall d'impureses, purgar un metal de impurezas. 2 [una falta, etc] purgar, expiar. 3 med [administrar un purgant] purgar. 4 dr purgar. 5 tecnol purgar. Purgar d'aire una canonada, purgar una tubería de aire. 6 tèxt purgar. [...]
v tr 1 [a un enfermo] purgar. 2 [limpiar] purgar, purificar. Purgar el oro de toda materia extraña, purgar l'or de tota matèria estranya. 3 dr purgar. 4 fig [purificar] purificar. 5 fig [expiar] purgar. Tenemos que purgar nuestros pecados, hem de purgar els nostres pecats. 6 tecnol purgar. Purgar [...]