Resultats de la cerca frase exacta: 74
|
61.
mida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fora mida [molt] una locura, lo indecible, a más no poder, una barbaridad. 9 mida natural tamaño natural. 10 passar de mida pasar de la medida, ser el colmo, pasar de castaño oscuro. 11 prendre la mida a fig [burlar-se] tomar el pelo a, hacer mofa de p fr. 12 prendre la mida de l'esquena a algú fig [...]
|
|
62.
reír
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sorneguerament. v tr 5 riure. Yo río sus chistes, jo ric els seus acudits. v pron 6 riure intr. No hay motivo para reírse, no hi ha cap motiu per a riure. 7 [burlarse] riure's. Reírse de alguien, riure's d'algú. 8 [no tomar en cuenta] riure's. Me río de sus amenazas, em ric de les seves amenaces. 9 fig i fam [...]
VERB MODEL v intr 1 riure. Echarse a reír, posar-se a riure. 2 fig [sonreír] riure, somriure. 3 quien ríe el último ríe mejor fig i fam riu bé qui riu darrer, qui riu primer plora darrer. 4 reír para su capote (o coleto, o sayo, o sus adentros, o a solas) fam riure per sota el nas, riure sorneguerament. v tr 5 riure. Yo río sus chistes, jo ric els seus acudits. v pron 6 riure intr. No hay motivo para reírse, no hi ha cap motiu per a riure. 7 [burlarse] riure's. Reírse de alguien, riure's d'algú. 8 [no tomar en cuenta] riure's. Me río de sus amenazas, em ric de les seves amenaces. 9 fig i fam [abrirse] riure intr. Estos zapatos se ríen ya, aquestes sabates ja riuen. 
|
|
63.
riure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
riu darrer) fam quien ríe el último ríe mejor. 13 riure per sota el nas (o riure sorneguerament) fam reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros. 14 tot rient rient fam [fent broma] burla burlando. v pron 15 [d'algú] reírse, burlarse. 16 [d'alguna cosa] reírse, burlarse. [...]
|
|
64.
jugar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] jugar. Et toca jugar a tu, te toca jugar a ti. 6 jugar amb fig [burlar-se d'algú] jugar con. No juguis amb ell, amb els seus sentiments, no juegues con él, con sus sentimientos. 7 jugar amb fig [despreocupar-se] jugar con. No juguis amb la teva salut!, ¡no juegues con tu salud!8 jugar brut jugar sucio [...]
|
|
65.
jugar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
palletes 3 Jugar amb algú: burlar-se. 4 v. tr. Arriscar al joc una quantitat. entaular diners, jugar-se'ls. arriscar, apostar. 5 manejar, esgrimir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
66.
pèl
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] cebadilla f, espigadilla f, paspayós. 22 pèl de ca (o de bou) bot [poa] poas, espiguilla, hierba de purita. 23 prendre el pèl fig [burlar-se d'algú] tomar el pelo. 24 trobar pèls en tot (o als ous) fig i fam encontrar pegas en todo, ser don (o doña) Dificultades. 25 un pèl [molt poc] un pelo, ni un pelo. No [...]
|
|
67.
passejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fam.) escampar la boira(fam.) anar a escampar els pardals(fam.) anar a prendre l'aire anar a prendre el sol(esp. a l'hivern) ramblejar, passejar-se per la rambla. vagar. 2 (passejar-sepron.) (fig.) burlar-se. 3 v. tr. acompanyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
68.
fotre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o te, o le, etc) da, me (o te, o le, etc) da igual. Me'n fot que tingui problemes, tanto me da que tenga problemas. v pron vulg 21 → fer1 (fer-se)22 [riure's, burlar-se] pitorrearse, cachondearse, chotearse, quedarse con. Sempre es foten de tu, siempre se cachondean de ti (o siempre se quedan [...]
|
|
69.
quedar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[burlarse] riure's (o rifar-se) d'algú, fúmer-se d'algú, prendre el pèl a algú. 36 quedarse con uno fig i fam [engañarle] aixecar la camisa, fer beure a galet. 37 quedarse en blanco fig i fam quedar en blanc, quedar-se a l'escapça. 38 quedarse en nada fig i fam fondre's. 39 quedarse in albis fig i fam [...]
|
|
70.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]
|
VERB MODEL v intr
1 riure. Echarse a reír, posar-se a riure.
2 fig [sonreír] riure, somriure.
3 quien ríe el último ríe mejor fig i fam riu bé qui riu darrer, qui riu primer plora darrer.
4 reír para su capote (o coleto, o sayo, o sus adentros, o a solas) fam riure per sota el nas, riure sorneguerament.
v tr
5 riure. Yo río sus chistes, jo ric els seus acudits.
v pron
6 riure intr. No hay motivo para reírse, no hi ha cap motiu per a riure.
7 [burlarse] riure's. Reírse de alguien, riure's d'algú.
8 [no tomar en cuenta] riure's. Me río de sus amenazas, em ric de les seves amenaces.
9 fig i fam [abrirse] riure intr. Estos zapatos se ríen ya, aquestes sabates ja riuen.