121.
escórrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
degotar el líquid d'un recipient o d'un objecte mullat. escolar. Els escolans han escolat les canadelles. buidar. 3 desfer. fer-se una carrera. Se m'ha fet una carrera en una mitja. 4 (escórrer-sepron.) córrer, fluir, rajar. 5 relliscar. anar-se'n. Se me'n va anar la mà. 6 anar-se'n [...]
|
122.
barrio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
irse al otro barrio fig i fam [morir] anar-se'n a l'altre barri. [...]
|
123.
tangente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i f 1 geom tangent. 2 escaparse (o salirse) por la tangente fig i fam anarse'n (o fugir) per la tangent, fugir d'estudi. [...]
|
124.
suelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
al suelo fig i fam [irse al suelo] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri. 12 dar consigo en el suelo fig i fam [caerse] caure a terra, anar de trompis. 13 dar en el suelo con [una cosa] tirar per terra. 14 echar al suelo [derribar] tirar a terra. 15 echar al suelo (o por el suelo [...]
m 1 sòl, soler, terra. 2 terra. Los niños estaban jugando en el suelo, els nens jugaven per terra. Caerse al suelo, caure a terra. 3 agr sòl, soler, terra. 4 [de un pan] sola f. 5 [de un recipiente] fons, cul. 6 fig terra f. Suelo natal, terra natal. 7 arrastrar por el suelo (o los suelos) fig i fam [desacreditar] arrossegar pel fang (o pel llot). 8 arrastrarse por los suelos fig i fam [humillarse] arrossegar-se com un cuc, arrossegar-se als peus d'algú, doblegar l'esquena. 9 besar el suelo fig i fam [caerse de bruces] caure (o fotre's) de morros. 10 caerse al suelo caure a terra. 11 caerse al suelo fig i fam [irse al suelo] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri. 12 dar consigo en el suelo fig i fam [caerse] caure a terra, anar de trompis. 13 dar en el suelo con [una cosa] tirar per terra. 14 echar al suelo [derribar] tirar a terra. 15 echar al suelo (o por el suelo) fig i fam [planes, proyectos] engegar a rodar, fer anar en orri. 16 echarse al suelo tirar-se a terra. 17 echarse al suelo (o besar el suelo) fig i fam [humillarse] arrossegar-se com un cuc, arrossegar-se als peus d'algú, doblegar l'esquena. 18 estar por los suelos fig i fam [abatido] estar capbaix, estar barres a pit, semblar una ànima en pena. 19 estar por los suelos fig i fam [barato] estar a un preu llençat (o irrisori). 20 irse al suelo fig i fam tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri. 21 medir el suelo fig i fam [dar consigo en el suelo] caure a terra, anar de trompis. 22 poner (o tirar) por los suelos fig i fam arrossegar pel fang (o pel llot). 23 venirse al suelo [hundirse] anar-se'n a terra, ensorrar-se, enfonsar-se. 24 venirse al suelo fig [frustrarse] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri. |
125.
diarrea
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 còlico còlica fluix de ventre corrença corrípies(fam.) cagarineso cagarrines. Tenir cagarines. caguetes(vulg.) descomposició de ventre 2 Tenir diarrea: Anar fluix de ventre. Escagarrinar-se. Escagassar-se, debilitar-se per efecte d'una diarrea prolongada. Anar-se'n com el broc del càntir [...]
|
126.
liar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, fer-la com un cove. 7 liarlas [escaparse] fer les maletes, agafar els trastets, tocar pirandó (o el pirandó), tocar el dos. 8 liarlas [morir] anar-se'n al calaix, anar al canyet. v pron 9 [un asunto] embolicar-se, embullar-se, embrollar-se. 10 [hacerse un lío] fer-se un embolic. 11 [en un asunto [...]
|
127.
ahuecar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] anar-se'n, desaparèixer, fer-se fonedís. ¡Ahueca de ahí!, ves-te'n!v pron 8 buidar-se. 9 fig, fam i p fr estufar-se, inflar-se. [...]
|
128.
partir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. intr. anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
129.
espárrago
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Asparagus officinalis] esparreguera f, esparreguer. 2 [parte comestible] espàrrec, espàrgol. 3 tecnol espàrrec. 4 fam [flacucho] clau, secall. 5 espárrago triguero bot espàrrec de marge (o silvestre). 6 irse a freír espárragos fam anar-se'n a fer punyetes, anar a mal borràs. 7 mandar a [...]
|
130.
gallina
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ornit gallina. 2 anar-se'n a dormir com les gallines fig acostarse con las gallinas. 3 gallina de Guinea ornit [Numida meleagris] gallina de Guinea, pintada, gallineta amer. 4 gallina de mar ornit [becada] becada, chocha, gallina sorda. 5 la gallina cega jocs la gallina ciega. 6 la gallina [...]
|