101.
ida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción de ir] anada. ¿Cuánto os ha costado la ida?, quant us ha costat, l'anada?2 fig i p fr [arrebato] rampell m, cop de geni m. 3 [esgrima] atac m. 4 [de la caza] pista, rastre m. 5 idas y venidas anades i vingudes. 6 ida y vuelta anada i tornada. Billete de ida y vuelta, bitllet d'anada i [...]
|
102.
papeleta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de una rifa, sorteo] bitllet m, número m. 2 [cédula] cèdula, papereta. 3 [de voto] papereta. 4 fig [asunto difícil] os m. ¡Vaya papeleta!, quin os!5 fig embolic m, trencacolls m. A ver cómo resuelves esta papeleta, a veure com te'n surts d'aquest embolic. 6 papeleta de empeños (o del monte de [...]
|
103.
entrada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el teatro solo había media entrada. 7 [bitllet] entrada. Les entrades s'han exhaurit, las entradas se han agotado. 8 [producte de la venda] entrada, ingreso m. 9 [indret] entrada. L'entrada del poble, la entrada del pueblo. 10 [d'un edifici] entrada, vestíbulo m. 11 [primera part d'una cosa [...]
|
104.
segon
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estat per a mi un segon pare, él ha sido para mí un segundo padre. 4 amb segones (o amb segones intencions) con segundas (o con segunda intención). m 5 segundo. El segon del vaixell, el segundo de a bordo. 6 [unitat de temps] segundo. 7 geom segundo. f 8 [en un vehicle] segunda. Bitllet de segona [...]
|
105.
acción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pública (o d'ofici). 6 amer [rifa] bitllet m [de tómbola]. 7 acción de armas (o de guerra) fet (o acció) d'armes. 8 acción de gracias acció de gràcies. 9 dejar a uno sin acción fam lligar a algú les mans. 10 ejercitar una acción contra alguien dr exercir una acció contra algú. 11 en acción en acció. 12 [...]
|
106.
colar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [un beneficio eclesiástico] conferir, col·lar ant. 2 [filtrar] colar. 3 [hacer la colada] bugadejar intr, passar (o fer) bugada. 4 fam fer passar. Trataba de colar un billete falso, tractava de fer passar un bitllet fals. 5 fam [hacer creer] fer empassar. Es [...]
|
107.
encajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [ajustar] encaixar. 2 fig encaixar. Encajar bien una desgracia, un golpe, encaixar bé una desgràcia, un cop. 3 fig i fam encolomar, endossar. Intentó encajarle un billete falso, va intentar d'encolomar-li un bitllet fals. 4 fig i fam engegar. Le encajó un buen sermón, li va engegar un bon [...]
|
108.
suerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, escollir parella a la sort. 5 [condición] condició, estat m. 6 [clase] sort, mena. 7 p fr [calidad] qualitat, classe. De primera, segunda suerte, de primera, segona qualitat. 8 agr [campo] sort. 9 jocs jugada. 10 taurom [tercio] terç m. 11 taurom [lance] passada de capa. 12 amer [lotería] bitllet m. 13 [...]
f 1 [azar] sort. Así lo ha querido la suerte, així ho ha volgut la sort. 2 [fortuna] sort. Tuve la suerte de encontrarlo, vaig tenir la sort de trobar-lo. Mala suerte, mala sort. 3 [buena suerte] sort. No tengo suerte, no tinc sort. 4 [modo de decidir] sort. Elegir pareja por (o a la) suerte, escollir parella a la sort. 5 [condición] condició, estat m. 6 [clase] sort, mena. 7 p fr [calidad] qualitat, classe. De primera, segunda suerte, de primera, segona qualitat. 8 agr [campo] sort. 9 jocs jugada. 10 taurom [tercio] terç m. 11 taurom [lance] passada de capa. 12 amer [lotería] bitllet m. 13 amer [participación] participació. 14 ¡buena suerte! bona sort! 15 caerle (o tocarle) a uno en suerte tocar-li a algú. Me cayó en suerte ser excedente de cupo, m'ha tocat excedent de contingent. 16 cargar la suerte taurom [decantar el cos recolzant-lo sobre el peu que avança]. 17 dar (o traer, o dar buena) suerte portar sort. 18 dar (o traer) mala suerte portar mala sort (o astrugància). 19 desafiar a la suerte desafiar la sort (o la fortuna). 20 de suerte que de manera que. 21 de tal suerte que de tal manera que. 22 echar a suerte (o suertes) fer a la sort. 23 entrar en suerte ésser sortejat. 24 la suerte está echada la sort ja ha estat tirada, els daus ja han estat tirats. 25 por suerte [afortunadamente] per sort (o per fortuna). 26 tentar la (o probar) suerte temptar la sort, temptar la fortuna. 27 tocarle a uno la suerte tocar-li a algú. Le tocó la suerte, li va tocar. 28 toda suerte de tota mena de. |
109.
atzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fortuna, provar sort. ventura. Anar a la ventura, a allò que surti, que l'atzar us té reservat. També es diu a l'aventura. Va comprar un bitllet a la ventura i va treure la rifa. casualitat. Per casualitat, per atzar. contingència, allò que pot o no esdevenir-se [...]
|
110.
bo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gracioso, o curioso) que contar. En tinc una de bona per a explicar, tengo algo muy bueno que contaros. 51 una de bona una buena. En sé una de bona, sé una buena. m i f 52 bueno -na. Els bons i els dolents, los buenos y los malos. m 53 [bitllet, aval] bono. Han repartit bons de carn als pobres, han [...]
|