FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber veure, copsar, el sentit, l'essència, la qualitat, etc., (d'alguna cosa). Jo, aquell, el vaig llucar de seguida: era un fals. llucar-hi Saber copsar les coses amb la intel·ligència. Sembla que sigui un desvergonyit, però és que no hi lluca. [...]
v intr 1 bot brotar, retoñar, echar brotes. v tr 2 fam [mirar] mirar. 3 [veure] ver, guipar. 4 fig calar. El vaig llucar de seguida: era un mentider, lo calé en seguida: era un embustero. 5 llucar-hi [veure-hi] ver, guipar. No hi lluco gens, no veo nada. [...]
v tr 1 fam [ver] guipar, filar, clissar, llucar, filustrar. Todo lo guipa, tot ho guipa. 2 [descubrir] filar, calar. Le guipé en cuanto entró, el vaig filar així que entrà. 3 [a escondidas] guipar. v intr 4 guipar-hi, clissar-hi, llucar-hi, filustrar-hi. Ese no guipa, aquest no hi guipa. [...]