101.
cuna
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La [...]
|
102.
Bula d'Amunt
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
'òptica nord-catalana, s'introdueix de manera diferenciada aquesta comarca. Taix, mas d'en edif. Mas d'en Taix altr. Terrís, can edif. Mas Tarris Veïnat de Baix, el nucli altr. Verger, can edif. Mas Verger [...]
|
103.
Simbols. Codis de les comarques catalanes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una
dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb
taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perquè les variables que [...]
|
104.
Bages de Rosselló
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
diferenciar el poble de la comarca del Bages. [...]
|
105.
tierra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [en mayúscula] [planeta] Terra. 2 [patria] terra, país m. 3 [región] terra, comarca. Debe de ser forastero: no parece de la tierra, deu ser foraster: no sembla de la terra. 4 [suelo] terra m, sòl m. Caer en tierra, caure a terra. 5 elect [cable] terra m. 6 besar la tierra fam caure de morros [...]
f 1 [en mayúscula] [planeta] Terra. 2 [patria] terra, país m. 3 [región] terra, comarca. Debe de ser forastero: no parece de la tierra, deu ser foraster: no sembla de la terra. 4 [suelo] terra m, sòl m. Caer en tierra, caure a terra. 5 elect [cable] terra m. 6 besar la tierra fam caure de morros. 7 besar uno la tierra que otro pisa fig besar la terra que algú trepitja. 8 dar en tierra con una cosa fer anar per terra, deixar caure una cosa. 9 de la tierra de la terra. Queso de la tierra, formatge de la terra. 10 echar a tierra [derribar] tirar a terra. 11 echar (o tirar) por tierra fig [frustrar] engegar a rodar, engegar a can Pistraus. 12 echar tierra a un asunto tirar-hi terra damunt. 13 echarse por tierra fig [humillarse] arrossegar-se com un cuc, besar els peus d'algú. 14 en toda tierra de garbanzos a tot arreu, pertot arreu. 15 en tierra de ciegos, el tuerto es rey en terra de cecs, el borni és rei. 16 estar comiendo (o mascando) tierra fig [estar muerto] menjar terra, ésser al sac. 17 la tierra de María Santísima Andalusia. 18 poner tierra por medio tocar el pirandó, fotre (o fúmer) el camp. 19 tierra adentro terra endins. 20 tierra a tierra mar terra a terra. 21 tierra campa terra campa. 22 tierra de batán terra de paraire (o de batan). 23 tierra de cultivo (o de labor, o de labranza, o labrantía) terra conradissa (o de conreu), llauró. 24 tierra de miga terra argilosa. 25 tierra de nadie terra de ningú. 26 tierra de pan llevar (o paniega) terra bladera. 27 tierra de promisión (o prometida) terra promesa (o de promissió). 28 tierra de relleno constr terra de rebliment. 29 tierra de Siena terra de Siena. 30 Tierra Santa Terra Santa. 31 tierra vegetal terra negra (o de castanyer). 32 tierras de préstamo constr terres de préstec. 33 tierras raras quím terres rares. 34 tomar tierra fig [avión] prendre terra, aterrar. 35 ¡trágame, tierra! fig voldria fondre'm. 36 tragársele a uno la tierra fig fer-se fonedís. 37 venir (o venirse) a tierra una cosa caure per terra, venir-se'n. 38 ver tierras rodar (o córrer, o veure) món. |
106.
terra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 El planeta en què vivim. món. esfera terrestre 2 Part sòlida de la terra, en contraposició a l'aire i a les aigües. territori. Els territoris americans del continent antàrtic. continento terra ferma, en contraposició a les illes. Cp. regió, comarca 3 país. terrer, la terra on hom s'ha [...]
|
107.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cabeza de alguien, demanar el cap d'algú. 8 [capital] cap m. Cabeza de comarca, cap de comarca. 9 [busto] bust m. 10 [de un puente] cap m. 11 [punta, extremo] cap m. La cabeza del martillo, el cap del martell. 12 [de clavo] cabota. 13 [de una viga] cap m. 14 [de las flores] cabota. 15 [parte principal de [...]
|
108.
cap 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat cabeza f. Donar-se un cop al cap, darse un golpe en la cabeza. 2 [intel·ligència] cabeza f, caletre fam, pesquis fam. Tenir cap, tener cabeza. 3 [capital] cabeza f. Cap de municipi, cap de comarca, cabeza de municipio, cabeza de comarca. 4 [individu] cabeza f. Dos caramels per cap, dos [...]
|
109.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms de lloc
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
. Exemples: l'Havana del Caire Noms de demarcacions i de divisions territorials S'escriu amb minúscules la designació genèrica que acompanya (potestativament) el nom d'una demarcació o d'una divisió territorial. Exemples: la província de Barcelona la comarca d'Osona la diòcesi de Girona la regió d [...]
|
110.
Noms referits a llocs. Divisions territorials i accidents geogràfics
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Lluçanès El Lluçanès
Costa de Ponent Costa de Ponent
(divisió administrativa menor)
Són una excepció d'aquesta regla alguns noms de comarca que tenen tradició en
català, com són ara la Manxa o els Monegres i les comarques de la zona de parla
castellana del País Valencià: l'Alt Millars, l'Alt Palància, el [...]
|