Resultats de la cerca frase exacta: 73
|
71.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pedra angular (o fonamental). 28 piedra imán pedra imant, magnetita. 29 piedra infernal nitrat de plata. 30 piedra meteórica aeròlit. 31 piedra ollar pedra ollera. 32 piedra oscilante pedra oscil·lant. 33 piedra pómez pedra tosca. 34 piedra preciosa pedra preciosa. 35 poner la primera piedra posar la [...]
|
|
72.
pedra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
filosofal piedra filosofal. 29 pedra foguera piedra de chispa. 30 pedra imant [magnetita] piedra imán. 31 pedra ollera piedra ollar. 32 pedra oscil·lant piedra oscilante. 33 pedra picada piedra de sillería. 34 pedra preciosa piedra preciosa. 35 pedra tosca piedra pómez. 36 posar la primera pedra poner la [...]
|
|
73.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. 
|
v tr
1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu.
2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul.
3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles.
4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret.
5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís.
6 [un cohete] tirar, llançar.
7 [una bomba] tirar, llançar.
8 [paracaidista] llançar.
9 [una línea, un plano] tirar.
10 [extender] tirar, estirar.
11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners.
12 fotog tirar.
13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars.
14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada.
15 tecnol [metales] estirar.
16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta.
v intr
17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé.
18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle.
19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro.
20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba.
21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont.
22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió.
23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre.
24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare.
25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern.
26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant.
27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa.
28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta.
29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar.
30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada.
31 ir tirando fig i fam anar tirant.
32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar.
33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix.
34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells.
35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap.
36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar.
37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg.
38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa.
v pron
39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu.
40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes.
41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit.
42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada.
43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei.
44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir.
45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se.