101.
corrido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, capbaix -a, capmoix -a. 6 de corrido de carrera, d'una tirada. Leer de corrido, llegir de carrera. 7 de corrido de cor, de memòria. Saber de corrido, saber de cor. 8 pesar corrido fer bon pes. [...]
|
102.
hebra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'una tirada. 11 pegar la hebra fam fer petar la claca (o fer-la petar). [...]
|
103.
tirado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bufar i fer ampolles, ésser flors i violes, ésser fàcil (o planer). ¿Difícil? Esto está tirado, difícil? Això és bufar i fer ampolles. m 5 tecnol [de los metales] estiratge. 6 gràf tiratge, tirada f. [...]
|
104.
taco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Tacos de jamón, daus de pernil. 9 [comida ligera] mos, mossec. 10 p fr [de vino] tirada f, trago. 11 [palabrota] renec, paraulota f, paraula gruixuda f. Soltar tacos, dir renecs. 12 fig [lío] embolic, garbuix, bullit, embrolla f. 13 amer [tacón] taló, tacó. 14 estar hecho un taco estar fet un garbuix [...]
|
105.
suerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la suerte está echada la sort ja ha estat tirada, els daus ja han estat tirats. 25 por suerte [afortunadamente] per sort (o per fortuna). 26 tentar la (o probar) suerte temptar la sort, temptar la fortuna. 27 tocarle a uno la suerte tocar-li a algú. Le tocó la suerte, li va tocar. 28 toda suerte de [...]
|
106.
aliento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
esperit. 6 aliento vital vitalitat, energia. 7 cobrar aliento fig prendre alè, cobrar coratge. 8 dejar sin aliento deixar sense alenar, deixar parat (o glaçat). 9 de un aliento d'un alè, d'una tirada. Beber de un aliento, beure d'un alè. 10 estar sin aliento fig estar desanimat (o alacaigut), estar barres [...]
|
107.
sort
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 [mena] suerte, clase, género m. 6 agr [camp] suerte. 7 hist i relig [objectes endevinatoris] suerte. 8 bona sort! ¡buena suerte!9 encara sort! ¡menos mal!10 encara sort que menos mal que. 11 fer a la sort echar a suertes (o a suerte). 12 la sort ja està tirada la suerte está echada. 13 per sort [...]
|
108.
tiro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'artilleria f. 10 [caballerías] tir. El tiro de un carro, el tir d'un carro. 11 [de los arreos] tirant. 12 [cuerda] corda f. 13 [de una chimenea] tiratge, tir. 14 [de una pieza de tela] tir, tirada f. 15 [de un pantalón] [amplària de l']entrecuix. 16 [de un vestido] [amplària de l']esquena f. 17 [de una [...]
m 1 [acción de tirar] tir. 2 [disparo] tret, tir. 3 [sonido] tret, tir. 4 [huella] impacte [de bala]. 5 [herida] ferida [de bala]. 6 [distancia] tret. 7 [trayectoria] tir, tret. Tiro directo, indirecto, tir directe, indirecte. 8 [campo de tiro] tir. 9 p fr [pieza de artillería] canó, peça d'artilleria f. 10 [caballerías] tir. El tiro de un carro, el tir d'un carro. 11 [de los arreos] tirant. 12 [cuerda] corda f. 13 [de una chimenea] tiratge, tir. 14 [de una pieza de tela] tir, tirada f. 15 [de un pantalón] [amplària de l']entrecuix. 16 [de un vestido] [amplària de l']esquena f. 17 [de una escalera] ram, tram. 18 esport tir. Tiro con arco, tir amb arc. 19 esport [fútbol] xut. 20 min pou. 21 min [de un pozo] profunditat f, fondària f. 22 veter tic. 23 pl [de la espada] corretges f. 24 a tiro a tret, a l'abast. 25 a tiro de piedra fig i fam a tret de pedra (o de gargall), a quatre passes. 26 a tiro hecho [adrede] a posta, a dretes, intencionadament, expressament. 27 a tiro hecho [con seguridad] amb seguretat. 28 a tiros a trets. 29 a tiros fig per força. 30 de tiros largos fig de vint-i-un botó. 31 de un tiro d'un tret. 32 ni a tiros fig ni que el matin, de cap manera. 33 dar (o pegar) un tiro a engegar un tret a. 34 errar el tiro fig errar el tret (o el cop), fer llufa. 35 ir los tiros por... anar les coses per... 36 liarse a tiros haver-se-les (o heure-se-les) a trets. 37 pegarse un tiro engegar-se un tret. 38 salir el tiro por la culata fig sortir el tret per la culata, fer un pa com unes hòsties, anar per llana i tornar tos (o esquilat). 39 sentar como un tiro fig i fam [la comida] assentar-se malament. La comida me ha sentado como un tiro, el menjar se m'ha assentat malament. 40 sentar como un tiro fig i fam [muy mal] caure com un cop de puny al ventre. 41 tiro al plato tir al plat. 42 tiro al blanco tir al blanc. 43 tiro de gracia cop de gràcia. 44 tiro de pichón tir al colom. 45 tiro libre esport tir (o llançament) lliure. |
109.
còpia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, còpia d'una composició tipogràfica, esp. la feta abans de la tirada definitiva. galerada, íd. abans de compaginar. ozalid, còpia d'un fotolit en un paper preparat amb una emulsió a base de sals de diazoni. compaginada, íd. un cop feta la compaginació. rèplica compulsa, còpia d'una acta autèntica [...]
|
110.
cant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
refilets que fa d'una tirada un ocell en cantar. correnteig, un dels cants de la perdiu. amanyac, cant amb què festegen els coloms i les tórtores. parrup o marruc, cant del colom i la tórtora. parrupeigo marruqueig, acció de cantar el colom i la tórtora. piuladissa, cant d'ocells. Manuel Franquesa [...]
|