Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

tragar

v tr
1 [ingerir] empassar-se pron. Me obligó a tragar la medicina, m'obligà a empassar-me la medecina.
2 [engullir] endrapar, engolir, englotir, tragar, enviar-se pron.
3 [absorber] beure, embeure. Este terreno traga mucha agua, aquest terreny beu molta aigua.
4 fig [creer] empassar-se pron, beure's pron. Traga todo lo que le dicen, es beu tot el que li diuen.
5 hacer tragar fig i fam [colar] fer empassar.
6 no tragar (o no poder tragar) a uno fig i fam [detestar] no poder pair (o tragar) algú, no poder veure (o suportar, o sofrir) algú.

v pron
7 empassar-se. Se tragó una espina de pescado, es va empassar una espina de peix.
8 cruspir-se, clavar-se, enviar-se. Es capaz de tragarse una docena de pasteles, és capaç de cruspir-se una dotzena de pastissos.
9 beure's. El secante se traga la tinta, l'assecant es beu la tinta.
10 [creerse] empassar-se, beure's. Se tragará todo lo que yo le diga, s'empassarà tot el que jo li digui.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions