31.
gra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grans de rosari (o de Baily) astr granos de rosario (o de Baily). 17 potser en fas un gra massa! ¡ya será menos!, ¡no será para tanto! [...]
|
32.
mejor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[posiblemente] potser, segons com, si molt convé. 15 a lo mejor [con esperanza] qui sap si. 16 eso es (o está) mejor millor així (o és millor així). 17 estar mejor [un enfermo] trobar-se més bé, estar millor. Hoy me encuentro mucho mejor, avui em trobo molt més bé. 18 estar mejor [tiempo] fer més bon.... Hoy el [...]
|
33.
vez
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
enèsima vegada. 22 por última vez per darrera (o última) vegada. 23 rara vez rares vegades, rarament. 24 repetidas veces nombroses vegades. 25 tal vez potser, tal vegada, tal volta. 26 toda vez que per tal com, puix que, atès que, ja que. Debemos ponernos de acuerdo toda vez que la reunión es mañana, hem [...]
f 1 vegada, cop m. Dos veces por semana, dues vegades la setmana. 2 [solo en singular] torn m. Hablarás cuando te llegue la vez, parlaràs quan arribi el teu torn. 3 a la vez a la vegada, alhora, ensems. 4 alguna que otra vez alguna vegada, molt de tant en tant. 5 algunas veces algunes vegades. 6 a mi (o tu, o su) vez al meu, teu, seu torn. 7 a veces a (o de) vegades. 8 cada vez [todas las veces] cada vegada. Cada vez que viene me trae algún regalo, cada vegada que ve em porta algun regal. 9 cada vez más cada vegada més, com més va més. 10 cada vez menos cada vegada menys, com més va menys. Cada vez lo entiendo menos, com més va menys ho entenc. 11 de una vez d'una vegada. 12 de una vez para siempre (o de una vez por todas) una vegada per sempre (o per totes). 13 de vez en cuando de tant en tant, ara i adés, adesiara. 14 en vez de en comptes de, en compte de, en lloc de. 15 érase una vez una vegada era. 16 había una vez una vegada era. 17 hacer las veces de fer de, actuar en lloc (o en nom) de. 18 las más de las veces (o la mayoría de las veces) la major part de les vegades. 19 muchas veces moltes vegades. 20 otra vez [de nuevo] una altra vegada, de bell nou. 21 por enésima vez per enèsima vegada. 22 por última vez per darrera (o última) vegada. 23 rara vez rares vegades, rarament. 24 repetidas veces nombroses vegades. 25 tal vez potser, tal vegada, tal volta. 26 toda vez que per tal com, puix que, atès que, ja que. Debemos ponernos de acuerdo toda vez que la reunión es mañana, hem de posar-nos d'acord atès que demà hi ha la reunió. 27 una vez al año un cop l'any. 28 una vez más una vegada més. 29 una vez que otra (o una que otra vez) alguna vegada, de tant en tant. 30 una vez que (o una vez) una vegada (o una vegada que). Una vez que estés listo, avísame, una vegada estiguis llest, avisa'm. |
34.
torà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
de lluitar per mantenir les seves terres.S'han fet pocs estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts suggereixen que els toràs haurien abandonat la seva llengua i n'haurien adoptat una de la família tupí, potser el tenharim. [...]
|
35.
yuko-yupka
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
poca informació sobre aquesta llengua. Les poques dades disponibles indicaven que es tractava d'una llengua molt divergent en relació amb la resta de la família, potser "caribitzada" més que no pas carib. Els darrers estudis, però, semblen demostrar que, tot i les divergències, els punts en comú [...]
|
36.
poder 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
valer-se no poderse valer (o no poder valerse). 8 no poder veure algú fam no poder ver a uno. 9 puc entrar? ¿se puede?, ¿puedo entrar?10 qui pogués! (o qui ho pogués fer!) ¡quién pudiera (o pudiera hacerlo)!11 si quan pots no vols, quan voldràs potser no podràs la ocasión la pintan calva. 12 tan aviat com [...]
|
37.
biotipologia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
la italiana de Giacinto Viola i Nicola Pende; aquesta darrera és basada en dades endocrinològiques, i classifica els individus en longilinis astènics i longilinis estènics; però potser la més coneguda, sobretot als països anglosaxons, és la de William H. Sheldon, que distribueix els subje [...]
|
38.
sahaptin
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
diferents algunes de les variants del sahaptin, tal com el walla walla, el yakima o l'umatilla.Tan sols queden uns quants parlants d'aquesta llengua, que es troba seriosament amenaçada. Potser hi ha 5 parlants de la variant walla walla, 5 de wanapam, 10 de yakima, 3 de klikitat, 10 de warm springs, 5 d [...]
|
39.
prou
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
abs [sí] desde luego, por descontado, ¡claro!, ¡cómo no!, ¡y tanto! T'agrada el vi? —Prou, ¿te gusta el vino? —Desde luego. 4 bien, de acuerdo. Dius que ara és més dòcil que abans: prou, però potser no ho és com caldria, dices que ahora es más dócil que antes: de acuerdo, pero quizás no lo [...]
|
40.
amasi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.El [...]
|