51.
Verb 'traslluir-se': amb '-eix-' o sense? / 'es traslluu' o 'es trasllueix'?, 'es traslluï' o 'es trasllueixi'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
|
52.
Com es diu escueto, escueta en català? / Es pot dir escuet, escueta en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, per expressar concreció i omissió de tot allò que no és necessari, es poden fer servir mots com ara breu, curt, simple, senzill, concís, escarit, sobri o sec. Per exemple:
Hi havia tanta gent esperant que l'escriptora només em va poder fer una dedicatòria molt breu.
Ens va rebre amb [...]
|
53.
esclar o és clar?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió és clar (i no està clar) es fa servir per donar per certa, assegurada, la cosa que es diu, i és equivalent a expressions com evidentment, naturalment, i tant. Per exemple:
?Anireu a veure la pel·lícula, oi?
?És clar!
?No sé si li agradarà aquest regal...
?És clar que sí, ja ho [...]
|
54.
por lo bajines
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv 1 fam per sota mà. Hacer algo por lo bajines, fer alguna cosa per sota mà. 2 hablar por lo bajines parlar baixet. 3 reírse por lo bajines riure per sota el nas. [...]
|
55.
por lo bajini
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv fam → bajines (por lo bajines) [...]
loc adv 1 fam per sota mà. Hacer algo por lo bajines, fer alguna cosa per sota mà. 2 hablar por lo bajines parlar baixet. 3 reírse por lo bajines riure per sota el nas. |
56.
por lo bajinis
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv fam → bajines (por lo bajines) [...]
|
57.
es 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
momento. S'ha llevat tard, se ha levantado tarde. Va a rentar-se les mans, va a lavarse las manos. Va treure's l'abric, se quitó el abrigo. Va creure-s'ho, se lo creyó. pron pers 2 [ús impersonal] se. Això no s'entén, eso no se entiende. Es van sentir unes veus llunyanes, se oyeron unas voces lejanas. [...]
|
58.
cosa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 18 cosa mai no vista cosa nunca vista. 19 cosa per cosa (o de cosa en cosa) cosa por cosa, una cosa tras otra. 20 cosa promesa sia atesa fig i fam lo prometido es deuda. 21 dir les coses pel seu nom fig i fam llamar las cosas por su nombre. 22 dir quatre coses ben dites fig i fam decir cuatro cosas [...]
|
59.
Com es pronuncia cent anys? / Com es pronuncia sant Antoni?
Font
Fitxes de l'Optimot
En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
|
60.
aché [es]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Individu d'un poble amerindi de la família de llengües tupí-guaraní que habitava a les selves de l'est del Paraguai. [...]
|