1.
endevinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 adivinar. 2 [descobrir] descubrir, adivinar. 3 [encertar] acertar. Fent-ho així, l'hauràs endevinada, haciéndolo así, acertarás. 4 [suposar] adivinar, intuir, suponer, imaginar. Per la mirada, endevino que estàs contenta, por la mirada, adivino que estás contenta. 5 endevina qui t'ha tocat a [...]
|
2.
transparentar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un cos] transparentar (o trasparentar), dejar transparentar. El vel transparentava la llum, el velo transparentaba la luz. 2 fig [deixar-se endevinar] transparentar (o trasparentar), traslucir, dejar entrever. v pron 3 transparentarse (o trasparentarse), transparentar intr, ser [...]
|
3.
instint
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [conducta innata] instinto. 2 [facultat d'endevinar o sentir] instinto, intuición f, olfato fam. 3 instint de mort [destrudo] instinto de muerte. 4 per instint por instinto. [...]
|
4.
filar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tèxt hilar. 2 [l'aranya, el cuc de seda] hilar. 3 [un metall] trefilar, estirar. 4 mar [un cable] largar, soltar, filar. 5 fig i fam [endevinar els propòsits] calar, filar. Ja t'ha filat, ya te ha calado. 6 fig i fam [veure] guipar. v intr 7 [discórrer] carburar, hilar, discurrir. El seu [...]
|
5.
coix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj i m i f 1 med cojo -ja. És coix, es cojo. L'ase té una pota coixa, el burro tiene una pata coja. 2 [un moble] cojo -ja. 3 fig cojo -ja. Un raonament coix, un razonamiento cojo. 4 anar (o caminar) coix [coixejar] ir (o andar) cojo, cojear. 5 conèixer els coixos asseguts fig [endevinar les [...]
|
6.
partida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, partida de nacimiento, de defunción. 5 [còpia] partida. 6 [partença] partida, salida. 7 [regió, contrada] partida, parte. 8 [del terme d'un poble] partida, pago m. 9 mala partida fam [mala jugada] mala partida, mala jugada, partida, partida serrana. 10 menjar-se la partida [endevinar un intent] olérselo [...]
|
7.
tecla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de piano, de màquina d'escriure, etc] tecla. 2 fig tecla. S'han de tocar massa tecles per a acontentar a tothom, hay que tocar demasiadas teclas para contentar a todos. 3 endevinar la tecla fig i fam [encertar] dar en la tecla (o en el clavo). 4 tocar totes les tecles fig [intentar-ho tot [...]
|
8.
encertar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¡acertaste! (o ¡le diste!, o ¡has dado en el blanco!). 4 [endevinar] acertar. Encertar una travessa, acertar una quiniela. 5 [trobar] acertar con, dar con, atinar con (o en), encontrar. Aquest pintor sempre encerta el color que cal, este pintor siempre acierta con el color preciso. 6 acertar con, caer en [...]
|
9.
caure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, endevinar] caer (o caer en la cuenta). Ara no hi caic, ahora no caigo (o no caigo en la cuenta). 33 caure en desús caer en desuso. 34 caure molt avall [en dignitat] caer muy bajo. 35 caure tot bé fam [a algú] darle todo igual, serle todo indiferente. 36 deixar-se caure en un indret [comparèixer-hi] dejarse [...]
1 [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó). 2 [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los dientes. 3 [una cosa sobre algú] caer. 4 [perdre l'equilibri] caer, caerse pron. L'ampolla ha caigut a terra, la botella ha caído al suelo. Ha caigut per les escales, se ha caído por las escaleras. 5 [penjar] caer. Els cabells li queien damunt el front, el pelo le caía sobre la frente. 6 [llançar-se, deixar-se anar] caer, arrojarse pron. Va caure als seus peus, cayó a sus pies. 7 [en un parany, una emboscada] caer. 8 [abaixar-se] caerse pron. Sempre li cauen els pantalons, siempre se le caen los pantalones. 9 [declinar] caer, declinar. Queia la tarda que vam arribar a casa, caía la tarde cuando llegamos a casa. 10 [cessar d'ésser al poder] caer. Va caure el ministre d'afers estrangers, cayó el ministro de asuntos exteriores. 11 [esdevenir fortuïtament] caer, tocar. Els va caure la grossa, les cayó el gordo. 12 [trobar-se en un lloc] caer, estar, quedar. El poble cau cap al nord, el pueblo cae hacia el norte. 13 [escaure's en tal temps] caer. 14 [afectar] caer, sentar. No sé com els caurà la negativa, no sé como les sentará la negativa. 15 mar [un vaixell] caer. 16 [el vent, el mar] caer, amainar, calmarse pron. 17 fig [sucumbir] caer, morir. 18 fig [en la misèria, en oblit] caer, sumirse pron. Caure en l'oblit, caer en el olvido. 19 fig [en temptació] caer. 20 fig [en pecat] caer, incurrir. 21 fig [arribar, sobrevenir] caer. 22 fig [pecar] caer, pecar. 23 aquí caic, aquí m'aixeco aquí caigo, aquí me levanto, cayendo y levantando. 24 caigui qui caigui caiga quien caiga. 25 caure adormit caer (o quedarse) dormido. Tot just allitat va caure adormit, cayó (o se quedó dormido) nada más acostarse. 26 caure a plom [verticalment] caer a plomo. 27 caure bé (o malament) [un vestit, un adorn, etc] caer (o sentar) bien (o mal). 28 caure bé (o malament) [una persona] caer bien (o mal). Tots els veïns em cauen molt bé, todos los vecinos me caen muy bien. 29 caure damunt (o sobre) [un enemic] caer sobre (o encima). 30 caure d'esquena (o de cara) caer (o caerse) de espaldas (o de cara). 31 caure dels núvols (o del cel) fig caer de las nubes (o del cielo). 32 caure en (o caure-hi) [comprendre, endevinar] caer (o caer en la cuenta). Ara no hi caic, ahora no caigo (o no caigo en la cuenta). 33 caure en desús caer en desuso. 34 caure molt avall [en dignitat] caer muy bajo. 35 caure tot bé fam [a algú] darle todo igual, serle todo indiferente. 36 deixar-se caure en un indret [comparèixer-hi] dejarse caer, presentarse en un sitio. 37 estar per caure (o si cau no cau) fig [estar a punt d'esdevenir-se] estar al caer. 38 no tenir on caure mort fig [ésser molt pobre] no tener donde caerse muerto. 39 si cau no cau [a punt de caure] en tanganillas. |