1.
provocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 provocar, incitar. 2 abs provocar. No provoquis, no provoques. 3 [causar] provocar. El fum provoca la tos, el humo provoca la tos. 4 provocar, causar, suscitar, ocasionar, dar lugar a. Les seves paraules van provocar les rialles de tothom, sus palabras provocaron las risas de todo el mundo [...]
|
2.
excitar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 excitar. 2 elect [provocar el funcionament] excitar. v pron 3 excitarse. [...]
|
3.
congriar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 provocar, ocasionar, dar lugar a, causar. Els fracassos continus solen congriar ressentiments, los fracasos continuos suelen provocar resentimientos. v pron 2 [una tempesta, una revolució, etc] fraguarse, prepararse. [...]
|
4.
vesper
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 entom [niu de vespes] avispero. 2 entom [munió de vespes] avispero. 3 fig [afer perillós] avispero. 4 med [àntrax] avispero, ántrax. 5 encendre (o punyir) el vesper fig [provocar baralles] echar leña al fuego, meter cizaña. 6 ficar-se en un vesper fig i fam meterse en un avispero (o en un [...]
|
5.
despertament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 despertar. El despertament del son, el despertar del sueño. 2 fig despertar. El despertament d'un poble, el despertar de un pueblo. 3 provocar el despertament provocar el despertar, despertar v tr. Aquell fet provocà el despertament de l'interès, aquel hecho provocó el despertar del interés (o [...]
|
6.
requerir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [necessitar] requerir. Requereixo el teu ajut, requiero tu ayuda. 2 [demanar] requerir. Requerir d'amors, requerir de amores. 3 dr [intimar] requerir. 4 requerir de batalla provocar al combate, desafiar. [...]
|
7.
desordre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 desorden. 2 fig [pertorbació social] desorden, alboroto, tumulto. La manifestació va provocar alguns desordres, la manifestación provocó algunos desórdenes. 3 fig [en la conducta] desorden. Viure en el desordre, vivir en el desorden. [...]
|
8.
moure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mover. No puc moure els braços, no puedo mover los brazos. 2 fig mover. El mou la passió, le mueve la pasión. 3 fig [suscitar] mover, promover, provocar, suscitar. Moure xivarri, escàndol, mover jaleo, escándalo. 4 moure a mover a. Moure a compassió, mover a compasión. v pron 5 moverse. No [...]
|
9.
despertar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 despertar. Una forta explosió va despertar tot el poble, una fuerte explosión despertó a todo el pueblo. 2 fig [estimular] despertar, suscitar, provocar. Despertar l'interès, despertar el interés. v pron 3 despertarse. M'he despertat molt d'hora, me he despertado muy temprano. 4 [una cama [...]
|
10.
cos 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
buscar el cos fig [provocar] buscar las cosquillas (o las pulgas). 17 corbar el cos fig [humiliar-se] doblar el espinazo. 18 cos a (o per) cos cuerpo a cuerpo. Un combat cos a cos, un combate cuerpo a cuerpo. 19 cos callós anat cuerpo calloso. 20 cos cavernós anat cuerpo cavernoso. 21 cos ciliar anat [...]
m [pl: -ossos] 1 anat cuerpo. El cos humà, el cuerpo humano. 2 [persona] cuerpo. Separació de cossos i de béns, separación de cuerpos y de bienes. 3 [cadàver] cuerpo, cadáver. Vetllar el cos, velar el cuerpo. 4 [persona sense el cap] cuerpo, tronco. 5 [d'un vestit] cuerpo. Un vestit de cos llis i mànigues ratllades, un vestido de cuerpo liso y mangas rayadas. 6 [part principal] cuerpo. El cos d'un llibre, d'un edifici, el cuerpo de un libro, de un edificio. 7 fís [substància material] cuerpo. El xoc de dos cossos elàstics, el choque de dos cuerpos elásticos. 8 [consistència] cuerpo. Aquesta roba no té cos, esta ropa no tiene cuerpo. 9 geom cuerpo. 10 [organisme, etc] cuerpo. El cos diplomàtic, el cuerpo diplomático. 11 gràf [d'una lletra] cuerpo. 12 mil cuerpo. Cos d'artilleria, cuerpo de artillería. 13 mat cuerpo. 14 heràld cuerpo, divisa f. 15 anar en cos de camisa ir en mangas de camisa. 16 buscar el cos fig [provocar] buscar las cosquillas (o las pulgas). 17 corbar el cos fig [humiliar-se] doblar el espinazo. 18 cos a (o per) cos cuerpo a cuerpo. Un combat cos a cos, un combate cuerpo a cuerpo. 19 cos callós anat cuerpo calloso. 20 cos cavernós anat cuerpo cavernoso. 21 cos ciliar anat cuerpo ciliar. 22 cos compost quím compuesto, cuerpo compuesto. 23 cos del ballet teatr cuerpo de baile. 24 cos del delicte cuerpo del delito. 25 cos legal dr [col·lecció de lleis] cuerpo legal (o de leyes). 26 cos místic crist cuerpo místico. 27 cos mort mar [obra morta] cuerpo muerto. 28 de cos present [cadàver] de cuerpo presente. 29 en cos i ànima en cuerpo y alma. 30 ésser com un cos sense ànima fig i fam ser un cuerpo sin alma. 31 fer (o anar) de cos [defecar] hacer de cuerpo, hacer de vientre. 32 prendre cos tomar (o cobrar) cuerpo, tomar consistencia. 33 tenir cos [un vi] tener cuerpo. |