Resultats de la cerca bàsica: 105
Diccionari català-castellà
|
1.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). 
|
|
2.
polze
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m anat [dit] pulgar, dedo gordo. [...]
|
|
3.
bai
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj [dit dels cavalls] bayo -ya. [...]
|
|
4.
bornós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj [dit del suro] bornizo -za. [...]
|
|
5.
propdit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj [dit fa poc] antedicho -cha. [...]
|
|
6.
bordissenc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj [dit de plantes, animals] bastardo -da. [...]
|
|
7.
encinglerat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj [dit d'un camí] enriscado -da. [...]
|
|
8.
menovell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m anat [dit petit de la mà] meñique. [...]
|
|
9.
blanquí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ina adj [dit del pèl] cano -na, canoso -sa. [...]
|
|
10.
amebeu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ea adj i m [dit d'una composició] amebeo -a. [...]
|
m
1 anat dedo.
2 [d'un guant] dedo.
3 [mesura] dedo.
4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio.
5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo.
6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo.
7 comptar amb els dits contar con los dedos.
8 dit anular (o de l'anell) dedo anular.
9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice.
10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular).
11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas.
12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón).
13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve.
14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo.
15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por.
16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino.
17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios.
18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas.
19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo.
20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca.
21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices!
22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos.
23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo.
24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien.
25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas.
26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos.
27 nomenar a dit nombrar a dedo.
28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por.
29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente.
30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente.
31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos.
32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien.
33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos.
34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos.
35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca.
36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara.
37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos.
38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades.
39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata.
40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo.
41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos.
42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata).