1.
botar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [botre] botar, saltar. 2 [rebotre] botar. 3 [fer el bot una criatura] hacer pucheros. 4 [fer l'ofès] darse por ofendido. 5 fer botar [fer saltar] hacer saltar. 6 fer botar [fer rebotre] botar. Feia botar la pilota, botaba la pelota. v tr 7 saltar. Botar una tanca, saltar una valla. 8 [...]
|
2.
varar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr mar [avarar] botar, varar. [...]
|
3.
botre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [algú] botar, saltar. 2 [una pilota, un cos elàstic] botar. 3 fig saltar. Va botre quan li feren retret del seu deute, saltó cuando le reprocharon su deuda. 4 fer botre [fer saltar] hacer saltar. 5 fer botre [fer rebotre] botar. Fes botre la pilota, bota el balón. [...]
|
4.
avarar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [una embarcació] botar. 2 [un estel] elevar. 3 fig [a una empresa, discussió] lanzar. [...]
|
5.
llançar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
seu cavall a l'encalç dels lladres, lanzó a su caballo en persecución de los ladrones. 6 mar [avarar] botar, lanzar. 7 [llençar] tirar. Aquestes sabates ja són per a llançar, estos zapatos están ya para tirarlos. 8 fig lanzar, despedir. El sol llança raigs de llum, el sol lanza rayos de luz. 9 fig [...]
|
6.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lumbre (o fuego). 17 encendre (o calar, o botar) foc [incendiar] pegar (o prender) fuego. 18 encendre (o calar, o botar) foc fig sembrar (o meter) cizaña. 19 entrar en foc mil entrar en fuego. 20 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs mil estar entre dos fuegos. 21 estar (o trobar-se, o restar [...]
|
7.
saltar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. En arribar a la riba, van saltar tots a terra, al llegar a la orilla saltaron todos a tierra. 2 [fer salts] saltar, brincar, botar. Saltaven d'alegria, saltaban de alegría. 3 [del llit] saltar. 4 [desprendre's] saltar. Cordant-me m'ha saltat un botó, abrochándome me ha saltado un [...]
|
8.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [...]
m 1 cama f, lecho. 2 [suport del llit] cama f. 3 [jaç] lecho, echadero p fr, yacija f p fr. Un llit de fullam, un lecho de hojarasca. 4 [d'un carro] cama f, lecho, suelo. 5 [de palla, sorra, etc] cama f, lecho, camada f, capa f. 6 [d'un mar, d'un llac] lecho, fondo. 7 constr [d'un maó, d'una pedra] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [parar o desparar el llit] hacer (deshacer [o levantar]) la cama. 14 fer llit (o estar al llit) [estar allitat] estar en cama, guardar cama, hacer cama. 15 fer llit a part dormir en camas separadas. 16 ficar-se (o posar-se) al llit echarse en la cama, meterse en la cama. 17 ficar-se (o posar-se) al llit [allitar-se] estar en (o en la) cama, guardar (o hacer) cama. 18 fill del primer llit hijo del primer matrimonio. 19 llit de dolor [d'un malalt] lecho del dolor. 20 llit de mort lecho de muerte (o mortuorio). 21 llit de morts (o de cossos) [baiard per als morts] andas, féretro. 22 llit de roses (o d'espines) fig lecho de rosas (o de espinas). 23 llit fluvial (o de riu) lecho fluvial (o de río). 24 llit nupcial lecho nupcial. 25 morir al llit morir en la cama, morir de muerte natural. |