1.
disgust
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 disgusto. Els fills no li donen sinó disgusts, los hijos no le dan más que disgustos. 2 disgusto. Quan li diràs que no pots anar-hi tindrà un disgust, cuando le digas que no puedes ir, tendrá un disgusto. [...]
|
2.
descontentament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [disgust] descontentamiento, descontento. [...]
|
3.
vituperi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [blasme] vituperio. 2 [oprobi] vituperio. 3 fam [disgust] contrariedad f. [...]
|
4.
disgustar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un menjar] quitar gusto, disgustar p fr. 2 [no agradar] disgustar, desagradar. 3 [causar un disgust] disgustar. v pron 4 [perdre gust] perder gusto. 5 [tenir un disgust] disgustarse. Si no li donen el premi es disgustarà, si no le dan el premio se disgustará. 6 [enutjar-se] disgustarse [...]
|
5.
greu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [pesant, feixuc] grave. 2 fig grave. Una malaltia greu, una enfermedad grave. 3 fig [digne] grave, serio -ria, solemne. És un home greu, es un hombre grave. 4 saber greu [causar disgust] saber mal, sentirlo (o sentirlo en el alma). Li sap greu que no hi hagis anat, le sabe mal que no hayas [...]
|
6.
ara 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per ara por ahora. 8 ara i sempre ahora y siempre. 9 ara o suara una u otra vez. 10 ara pla [expressant disgust] ahora sí que.... 11 ara si mai ahora o nunca. 12 ara sí que... ahora sí que...13 d'ara de ahora, de hoy día. 14 d'ara endavant de ahora en adelante, en adelante. 15 des d'ara desde ahora [...]
|
7.
calaix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
calaix de sastre fig [persona de coneixements confusos] cajón de sastre. 7 portar algú al calaix fig [matar-lo] llevar a la tumba, acabar con, matar. Aquell disgust va portar el seu oncle al calaix, aquel disgusto acabó con su tío. 8 tenir una cama al calaix fig [ésser molt vell] caerse de viejo. El seu [...]
|
8.
gust
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cadascú al seu gust cada uno a su gusto. 14 darrere un gust ve un disgust no hay gusto sin disgusto. 15 de gust a gusto. He pagat molt de gust, he pagado muy a gusto. 16 de (o contra) gustos no hi ha res escrit sobre gustos no hay nada escrito. 17 de gust agre agrio al gusto (o de gusto). 18 donar gust a [...]
|
9.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diablos). 12 fer morros fig i fam [fer cara de disgust] poner morro (o torcer el morro). Quan li ho vaig dir, va fer morros, cuando se lo dije, torció el morro. 13 fer morros fig i fam [enutjar-se] estar de morros. Fa morros des de fa dos dies, está de morros desde hace dos días. 14 inflar els morros fam [...]
|
10.
nas
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: nassos] 1 anat nariz f. 2 anat [olfacte] nariz f. 3 [part sortint d'algunes coses] nariz f. 4 constr [peça metàl·lica] nariz f. 5 tecnol [del corró porcupina] nariz f. 6 arrufar el nas fig [desaprovació, disgust] fruncir el ceño, torcer el gesto (o el morro). 7 caure de nas a terra (o de [...]
m [pl: nassos] 1 anat nariz f. 2 anat [olfacte] nariz f. 3 [part sortint d'algunes coses] nariz f. 4 constr [peça metàl·lica] nariz f. 5 tecnol [del corró porcupina] nariz f. 6 arrufar el nas fig [desaprovació, disgust] fruncir el ceño, torcer el gesto (o el morro). 7 caure de nas a terra (o de nassos) fig i fam dar (o darse) de narices contra el suelo. 8 davant del nas [davant mateix] delante de las narices. 9 ficar el nas [en un assumpte] meter la nariz (o las narices). 10 ficar el nas allà on no el demanen meter la nariz (o las narices) donde no le llaman, meterse donde no le llaman (o en lo que no le importa). 11 ficar el nas pertot arreu fig i fam meter la nariz (o las narices) por todas partes (o en todo). 12 nas aguilenc nariz aguileña. 13 nas arromangat nariz respingona (o respingada, o remangada). 14 nas camús (o xato) nariz chata. 15 nas grec nariz griega. 16 no veure-hi més enllà del nas fig [curt de gambals] no ver más allá de sus narices. 17 parlar de nas (o amb el nas o fer veu de nas) hablar con (o por) la nariz. 18 riure per sota el nas fam reírse por lo bajo, reír para sus adentros. 19 tenir nas (o bon nas) fig [ésser perspicaç] tener olfato (o buen olfato). Té bon nas per als negocis, tiene buen olfato para los negocios. 20 tenir-ne els nassos plens fig i fam estar hasta las narices (o la coronilla). 21 treure el nas (o treure el nas per un forat) [assistir un moment en algun lloc] dejarse caer. Ha tret el nas a la festa per veure'ns a tots, se ha dejado caer por la fiesta para vernos a todos. |