1.
no
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 no. 2 [i la forma no-, com a prefix, en substantius i adjectius lexicalitzats] no. Un pres no violent, que no és conflictiu, un preso no violento, que no es conflictivo. Gandhi era no-violent, partidari de la no-violència, Gandhi era no violento, partidario de la no violencia. 3 no gaire no [...]
|
2.
entendre 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mujer del boticario. 16 com s'entén? ¿cómo se entiende?17 entendre's bé (o malament) amb algú llevarse bien (o mal) con uno. 18 fer-se entendre hacerse entender. 19 jo ja m'entenc yo ya me entiendo (o cada uno se entiende), ya sé lo que digo. 20 no entendre's de raons (o de romanços) no atender a [...]
|
3.
raó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer entrar en razón, meter en razón. 30 no entendre's de (o no escoltar) raons no atender (o avenirse) a razones. 31 no tenir raons amb ningú no discutirse (o pelearse) con nadie. 32 perdre la raó perder la razón (o el juicio). 33 per la mateixa raó que por la misma razón que, por lo mismo que. 34 per [...]
|
4.
a 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [pl: as] 1 [lletra] a. Una a majúscula, una a mayúscula. Les as cursives, las aes en cursiva. 2 no saber ni la a no saber jota (o ni jota). 3 prendre la a per la b fig confundir la velocidad con el tocino, confundir la gimnasia con la magnesia, meter uvas con agraces. [...]
|
5.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
foscor, acostumbrarse a la oscuridad. 11 [complement indirecte] a. Fer almoina als pobres, dar limosna a los pobres. Comunicar els resultats al públic, comunicar los resultados al público. 12 [complement directe, quan és un pronom personal fort] a. L'estimava a ella, no a tu, la quería a ella, no a ti [...]
prep 1 [amb les formes al i als, contraccions de a i el, a i els] a [al, a los]. 2 [lloc on s'esdevé o és alguna cosa] en. Viure a Lleida, vivir en Lérida. Soparé a casa, cenaré en casa. 3 [direcció devers un punt] a. Anar a comprar, ir a comprar. Anar de València a Alacant, ir de Valencia a Alicante. 4 [terme final d'un moviment, d'una distància] a. Tornar a casa, volver a casa. Aquest negoci va al desastre, este negocio va a la ruina. De banda a banda del carrer, de un lado a otro de la calle. 5 [moment en què és o s'esdevé una cosa] a. Dinar a les dues, comer a las dos. El tren passa a les vuit, el tren pasa a las ocho. A l'edat de vint anys, a la edad de veinte años. Vine al migdia, ven a mediodía. 6 [estacions de l'any] en. Som a l'estiu, estamos en verano. 7 [matí, tarda, nit] por. Demà a la tarda, mañana por la tarde. Fes-ho al matí, hazlo por la mañana. 8 [terme final d'un lapse de temps] a. Arribar a vell, llegar a viejo. Treballar de sol a sol, trabajar de sol a sol. 9 [proporció, preu] a. A vint euros el volum, a veinte euros el tomo. Anar a cent per hora, ir a cien por hora. 10 [complement d'objecte de verbs] a. Contribuir a la capta, contribuir a la colecta. Acostumar-se a la foscor, acostumbrarse a la oscuridad. 11 [complement indirecte] a. Fer almoina als pobres, dar limosna a los pobres. Comunicar els resultats al públic, comunicar los resultados al público. 12 [complement directe, quan és un pronom personal fort] a. L'estimava a ella, no a tu, la quería a ella, no a ti. 13 [complement directe recíproc] a. Interrogar-se l'un a l'altre, interrogarse el uno al otro. 14 [davant d'infinitiu, amb verbs que regeixen en] en. Tardaven a fer-ho, tardaban en hacerlo. Tot consisteix a fer bé les coses, todo consiste en hacer bien las cosas. 15 [davant d'infinitiu, amb verbs transitius o que regeixen a] a. Incitar a lluitar, incitar a luchar. Començar a parlar, empezar a hablar. 16 [davant d'infinitius dependents de verbs que expressen percepció dels sentits] [no se traduce]. T'he vist a venir, te he visto venir. S'ha sentit a dir..., se ha oído decir... 17 [davant d'infinitius dependents d'adjectius] para, a. Estic disposat a sortir, estoy dispuesto para (o a) salir. És llest a comprendre les coses, es listo para comprender las cosas. 18 que. No tinc res a fer, no tengo nada que hacer. No hi ha res a dir, no hay nada que decir. 19 por. Feina a fer, trabajo por hacer. 20 [entre adverbis i llurs complements preposicionals] a. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú, ganan proporcionalmente al trabajo de cada uno. 21 [en locucions adverbials de lloc] en. A pagès, a muntanya, en el campo, en la montaña. Viu als afores del poble, vive en las afueras del pueblo. 22 [en locucions adverbials de temps] a. A punta de dia, a deshora, al despuntar el día, a deshora. 23 [en locucions adverbials de manera] a. A l'engròs, a la babalà, a peu, al por mayor, al tuntún, a pie. 24 [amb l'article definit i la preposició de] [no se traduce]. Al damunt de, al darrere de, a la vora de, encima de, detrás de, cerca de. |
6.
atendre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 atender, prestar atención. v tr 2 [tenir en compte] atender. Atendre les recomanacions dels més grans, atender las recomendaciones de los mayores. 3 [un client, uns convidats] atender. Us atenen?, ¿le atienden? [...]
|
7.
remirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [tornar a mirar] remirar. 2 [observar] observar, atender, fijarse en. v pron 3 [ésser circumspecte] remirarse p fr, ir con cuidado, esmerarse. [...]
|
8.
a tentipotenti
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv a más no poder (o hasta no poder más), hasta hartarse. Mengeu, beveu a tentipotenti, comed y bebed hasta hartaros (o hasta que no podáis más). [...]
|
9.
aportar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [portar] traer. 2 [contribuir] aportar, contribuir con. 3 [adduir] alegar, aducir. Aportar raons, alegar razones. [...]
|
10.
a bastament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv suficientemente, bastante. [...]
|