51.
defensar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [ajudar] defender. El gos va defensar la noia, el perro defendió a la chica. 2 [protegir, posar a l'abric] defender, proteger, resguardar, preservar. La muntanya defensa el poble del vent del nord, la montaña defiende el pueblo del viento del norte. 3 dr defender. 4 [sostenir una causa [...]
|
52.
xiular
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, dar (o pegar) un silbido a. Xiula el gos perquè vingui, silba al perro para que venga. 8 [mostrar desaprovació] silbar, pitar. El van xiular sorollosament, le silbaron ruidosamente. 9 esport [un àrbitre] pitar. Xiular un penal, pitar un penalti. [...]
|
53.
ensenyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
instituto. 8 [ensinistrar] adiestrar, enseñar. Un gos molt ben ensenyat, un perro muy bien adiestrado. 9 [emmenar] enseñar. L'experiència m'ha ensenyat a desconfiar de tothom, la experiencia me ha enseñado a desconfiar de todo el mundo. [...]
|
54.
botó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 15 botó de pressió [tancador de pressió] cierre (o botón) automático. 16 botó d'or (o daurat) bot [Ranunculus sp] botón de oro. 17 botó de sintonia radiotèc botón de sintonización. 18 botó embrionari biol blastema embrionario. 19 botons de gos bot [Orchis i Ophrys sp] compañón de perro, satirión. 20 [...]
|
55.
com 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [de quina manera] cómo. Com t'ho has fet, això?, ¿cómo te has hecho esto?2 [de quina manera] cómo. Encara no sé com hi vas anar, todavía no sé cómo fuiste. 3 [exclamació] cómo. Com fugí, el covard!, ¡cómo huyó el cobarde!4 [de la mateixa manera que] como. Es barallaven com gat i gos, se [...]
|
56.
matar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: mort -a o matat -ada] v tr 1 [fer morir] matar. Mataren el gos a trets, mataron el perro a tiros. Aquest fred matarà el blat, este frío matará el trigo. 2 [un cantell, un angle] matar. 3 [un color, la brillantor d'un metall] matar, apagar. 4 fig [apaivagar, extingir] apagar, matar, extinguir [...]
|
57.
vida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 45 portar (o fer) una vida de gos fig i fam llevar una vida de perros. 46 salvar la vida salir (o escapar) con vida. Salvar la vida en un atemptat, salir con vida de un atentado. 47 tenir set vides com els gats fig tener siete vidas como los gatos. 48 vendre cara la seva vida vender cara su vida. 49 [...]
|
58.
lligar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [subjectar] atar, ligar. El van lligar a un arbre, le ataron a un árbol. Acostuma a lligar el gos sota el carro, suele atar el perro bajo el carro. 2 [un paquet, etc] atar, liar. 3 [enllaçar] atar, anudar. Lliga-li els cordons de les sabates, átale los cordones de los zapatos. 4 [tancar per [...]
|
59.
color
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 color d'ala de mosca (o de gos com fuig) color ala de mosca. 12 color heràldic heràld color heráldico. 13 color local color local. 14 colors complementaris fís colores complementarios. 15 colors nacionals colores nacionales. 16 color trencat color quebrado. 17 de color [negre] de color. Una [...]
m [o f] 1 color. 2 art color, colorido, coloración f. El millor d'aquest quadre és el color, lo mejor de este cuadro es el color. 3 [de la cara] color. 4 mús colorido [orquestal]. 5 fig [caràcter aparent] color. Pintar amb colors tràgics, pintar con colores trágicos. 6 fig [qualitat peculiar] color. El color de les festes populars, el color de las fiestas populares. 7 fig [aparença enganyosa] color. Sota color de bondat, so color de bondad. 8 agafar (o prendre) color tomar color. 9 canviar (o mudar) de color fig cambiar (o mudar) de color. 10 color advertidor [dels animals] color de defensa. 11 color d'ala de mosca (o de gos com fuig) color ala de mosca. 12 color heràldic heràld color heráldico. 13 color local color local. 14 colors complementaris fís colores complementarios. 15 colors nacionals colores nacionales. 16 color trencat color quebrado. 17 de color [negre] de color. Una cantant de color, una cantante de color. 18 de color de rosa fig de color de rosa. 19 de colors de colores. Papers de colors, papeles de colores. 20 de colors trencats [pàl·lid] quebrado de color. 21 donar color [pintar] dar color. 22 en color [fotografia, pel·lícula] en color. 23 fer-ne de tots colors fig i fam hacerlas de todo tipo (o de todo calibre). 24 fer posar de tots colors (o fer pujar els colors a la cara) poner colorado, sacarle los colores a la cara. 25 haver-ne vistes de tots colors fig i fam estar curado de espantos. 26 ja n'hi ha prou d'aquest color! ¡hasta ahí podíamos llegar! 27 no conèixer el color d'una cosa no conocer una cosa ni por el forro. 28 passar-ne de tots colors (o veure'n de tots colors) fig i fam pasarlas moradas, pasarlas negras, pasar las de Caín. 29 perdre el color perder el color, palidecer. 30 pujar a algú els colors a la cara salirle los colores a la cara, subírsele el pavo. 31 sota color de so color de, socolor de. 32 tenir bon (o mal) color fig tener buena (o mala) pinta. 33 tenir bons colors (o un color sa) estar como una rosa. 34 tornar-se de tots colors (o de mil colors, o de cent mil colors) fig i fam ponerse de todos los (o de mil) colores. |
60.
llengua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cerval (o cervina, o de ciervo), escolopendra. 24 llengua de glacera lengua de glaciar. 25 llengua de gos bot [bossa] mano de mortero. 26 llengua de Sant Pau ict [soldat] soldada, tambor real. 27 llengua d'escurçó (o d'escorpí, o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada) fig lengua de víbora (o [...]
|