101.
procedent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [conforme] procedente. Una demanda procedent, una demanda procedente. 2 [provinent] procedente. 3 si és procedent dr si es procedente (o si procede). [...]
|
102.
desenrotllable
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [el que és enrotllat] desenrollable. [...]
|
103.
dicible
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [que es pot dir] decible. [...]
|
104.
frivolité
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -és] tèxt [brodat] frivolité. [...]
|
105.
glacé
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -és] tèxt [teixit] glasé. [...]
|
106.
competència
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 competencia. Aquest afer és de la competència del director, este asunto es de la competencia del director. 2 [aptitud] competencia. La seva competència en matèria d'art és discutible, su competencia en materia de arte es discutible. 3 [rivalitat] competencia. 4 merc competencia. La competència [...]
|
107.
estrany
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [d'un altre grup] extraño -ña. 2 [desconegut] extraño -ña, desconocido -da. La seva fesomia no m'és estranya, su fisonomía no me resulta extraña. 3 [aliè] extraño -ña, ajeno -na. Això és estrany a la qüestió, esto es extraño a la cuestión. 4 [no freqüent o usual] extraño -ña, raro -ra [...]
|
108.
bàsic
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 básico -ca. Necessitats bàsiques, necesidades básicas. 2 básico -ca, fundamental, esencial. És una qüestió bàsica, es una cuestión básica. 3 quím básico -ca. [...]
|
109.
creient
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m i f 1 creyente. És un bon creient, es un buen creyente. 2 [obedient] obediente. Uns fills molt creients, unos hijos muy obedientes. [...]
adj i m i f 1 creyente. És un bon creient, es un buen creyente. 2 [obedient] obediente. Uns fills molt creients, unos hijos muy obedientes. |
110.
desviure's
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 desvivirse. Es desviu per la família, se desvive por la familia. 2 desvivirse. Es desviu per la literatura, se desvive por la literatura. [...]
|