61.
clar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
clar, un escritor claro. 6 [poc compacte, poc espès] claro -ra. 7 [vista, oïda] claro -ra. 8 [franc] claro -ra, franco -ca. 9 clar com (o més clar que) claro como, tan claro como, más claro que. Clar com l'aigua, más claro que el agua. 10 és clar! ¡claro! (o ¡claro está!, o ¡claro que sí!, o ¡pues [...]
|
62.
sac
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[estar atrapat] estar en el bote. 11 ésser al sac fig [estar mort] estar comiendo (o mascando) tierra. 12 ésser el sac dels cops pagar los platos rotos, pagar el pato. 13 ésser un sac de carn [ésser deforme de tan gros] ser un saco. 14 ésser un sac de mal profit [no fer profit el menjar] no saber uno [...]
|
63.
sant
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 santo -ta. La setmana santa, la semana santa. 2 fig santo -ta. Dorm tot el sant dia, duerme todo el santo día. Santa paciència, santa paciencia. 3 no ésser tan sant com el pinten [una persona] no ser trigo limpio. m i f 4 crist santo -ta. Els sants del cel, los santos del cielo. 5 [davant [...]
|
64.
hi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
preposició de] allí. Hi vaig cada dia, voy allí todos los días. 4 [reemplaça una circumstància de manera, instrument, concurrència a una acció, etc] [se repite la circunstancia]. No caminis tan a poc a poc. —Però si no hi camino!, no andes tan despacio. —¡Pero si no ando despacio!5 [reemplaça una [...]
|
65.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El [...]
prep [d' davant de vocal precedida de h o no] 1 de. 2 [allunyament, separació, procedència, origen] de. La ploma li escapà de les mans, la pluma se le escapó de las manos. Li penjava del coll, le colgaba del cuello. Anar de bar en bar, ir de bar en bar. Aquest tren ve d'Elx, este tren viene de Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El safareig vessa de ple, el lavadero rebosa de tan lleno (o de lleno que está). 11 [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, armarse de paciencia. 12 [referència] de. Què pensen de mi?, ¿qué piensan de mí? 13 [qualitat, condició] de. Un home de bon cor, un hombre de buen corazón. De color blau, de color azul. 14 [matèria] de. Un braçalet d'or, un brazalete de oro. Un vol d'orenetes, un vuelo de golondrinas. 15 [contingut] de. Un got d'aigua, un vaso de agua. 16 [assumpte, tema] de. Una lliçó d'història, una lección de historia. 17 [procedència, origen] de. Vi d'Alella, vino de Alella. És natural d'Alemanya, es natural de Alemania. 18 [mitjà] de. Molí de vent, molino de viento. 19 [destinació, finalitat] de. Un molí d'oli, un molino de aceite. Una màquina d'escriure, una màquina de escribir. 20 [possessió] de. Els llibres d'en Joan, los libros de Juan. 21 [l'autor] de. Els versos de Foix, los versos de Foix. 22 [situació] de. La cadira d'allà darrere, la silla de allí atrás. 23 [gènere] de. Conte de fades, cuento de hadas. 24 [agent de passiva] por, de p fr. És fet d'ell, está hecho por él. Era conegut de tothom, era conocido de (o por) todos. 25 [introdueix l'objecte de l'acció] de. Dubtar de tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho. 26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme. 27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce]. Què has decidit de fer?, ¿qué has decidido hacer? He refusat d'acceptar el càrrec, he rehusado aceptar el cargo. Prova de fer-ho, intenta hacerlo. Han decidit d'anar-hi, han decidido ir. 28 [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb precedent] [no se traduce]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de dentadura! 31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está seguro de sí mismo. 33 [complement de l'adj qualificatiu] de. És lletja de cara, es fea de cara. Ample de malucs, ancho de caderas. 34 [partitiu] de. Què hi ha de nou?, ¿qué hay de nuevo? Tres de vosaltres, tres de vosotros. 35 [partitiu] [introdueix els adj qualificatius quan són atributs del pron feble en] [no se traduce]. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si estas camisas no te gustan, cómprate otras. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles, tiene dos corbatas azules y muchas encarnadas. De groga, no en tens cap?, ¿amarilla, no tienes ninguna? (o ¿no tienes ninguna amarilla?)En teniu, de madures? (pomes, etc), ¿las tiene [que sean] maduras? Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones, si quieres naranjas, puedo dártelas muy buenas. 36 [partitiu] algo de, un poco de. El vi blanc s'ha acabat, però encara en resta de negre, el vino blanco se ha terminado, pero todavía queda algo de tinto. 37 [en construccions de comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, el peor de todos. Menys de tretze, menos de trece. 38 [denota substitució] [no se traduce]. Si jo fos d'ella me n'aniria, si yo fuera ella me iría. 39 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] [no se traduce]. En vols, de pomes?, ¿quieres manzanas? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, hay hombres buenos y malos. Aquesta és ben gran, de casa, esta casa es muy grande. No tinguis por: de perdre's no es perdrà, no tengas miedo: perderse no se va a perder. 40 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] lo que es. No en sap, de cantar, lo que es cantar, no sabe. No en tinc, de pa, lo que es pan, no tengo. 41 ...com és (o era, etc) de... lo... que es, cuán... es. No podeu imaginar-vos com és de bell, no podéis imaginaros lo bello que es. 42 de... en... de... a (o en)... díasD'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia res, en lo alto (o desde arriba) no se oía nada. |
66.
bé
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bé [una cosa] salir bien. 86 sortir-se'n bé (o molt bé, o prou bé) salir bien librado (o parado), quedar (o salir) bien (o airoso). 87 t'està (o li està) bé! [t'ho mereixes] ¡te está (o le está) bien! (o bien empleado!). 88 tan bé com es pugui lo mejor posible (o lo mejor que se pueda). 89 tan bé com [...]
|
67.
temps
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [durada] tiempo. Cal molt de temps per a llegir aquest llibre, hace falta mucho tiempo para leer este libro. 2 [molt de temps] tiempo. Feia temps que no et veia tan content, hacía tiempo que no te veía tan contento. 3 [època] tiempo. El temps de Napoleó, el tiempo de Napoleón. 4 [estació [...]
|
68.
dia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en día). 53 ésser més llarg que un dia sense pa fig ser más largo que un día sin pan. 54 ésser tan cert com que ara és de dia ser tan cierto como que ahora es de día. 55 estar al dia estar al día. 56 fins un altre dia hasta otro día. 57 hi ha més dies que llonganisses fig i fam [sobra temps per a fer [...]
|
69.
aigua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
viento en popa. 38 anar aigua avall fig ir de capa caída. 39 ballar l'aigua als ulls d'algú fig i fam bailar el agua a alguien. 40 ésser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua) ser claro como (o tan claro como, o más claro que) el agua. 41 ésser home a l'aigua fig ser hombre al agua, estar perdido. 42 [...]
|
70.
dir 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, o tan aviat dit com fet) [immediatament] dicho y hecho. 38 dit sia (o sigui) de passada (o diguem-ho de passada) dicho sea de paso. 39 el que és dit, ja és dit lo dicho, dicho está. 40 el què diran el qué dirán. És un poruc: sempre es preocupa del què diran, es un miedoso: siempre se preocupa por el [...]
|