11.
llatí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, funcionar, ir bien (o suave). Aquesta serra no va llatina, esta sierra no va suave (o no va bien). Vols dir que va llatí?, ¿tú crees que eso marcha (o funciona)?m 6 [llengua] latín. 7 baix llatí bajo latín. 8 llatí macarrònic fam latín macarrónico (o de cocina). 9 llatí vulgar latín vulgar (o rústico). [...]
|
12.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 anat diente m. Dents sanes, dientes sanos. Una dent de llet, un diente de leche. 2 [en forma de dent] diente m. Les dents d'una serra, los dientes de una sierra. 3 [pic agut i aïllat] pico m, diente m. 4 gràf i tecnol diente m. 5 anar armat fins a les dents fig i fam ir armado hasta los [...]
f 1 anat diente m. Dents sanes, dientes sanos. Una dent de llet, un diente de leche. 2 [en forma de dent] diente m. Les dents d'una serra, los dientes de una sierra. 3 [pic agut i aïllat] pico m, diente m. 4 gràf i tecnol diente m. 5 anar armat fins a les dents fig i fam ir armado hasta los dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos. 14 esmolar algú les dents fig i fam aguzar alguien los dientes. 15 no arribar a les dents [un menjar] no haber para un diente. 16 no passar de les dents algú fig i fam no poder ver ni en pintura a uno, tenerlo atragantado, tenerlo entre dientes. 17 parlar entre dents [sense entendre's] hablar entre dientes. 18 prendre a dents [una cosa] poner los cinco sentidos en. 19 riure de les dents enfora fig i fam [sense sinceritat] reír de dientes afuera. 20 sortir-li les dents [a un nen] echar (o salirle) los dientes. 21 tenir (o venir amb) les dents esmolades fig i fam tener (o venir con) las uñas fuera. 22 tenir les dents llargues (o tenir bona dent) fig [tenir molta gana] tener buen diente (o buen saque). 23 tenir una dent corcada tener una muela picada (o un diente picado). |
13.
bec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mayor. 15 bec de perdiu [cama de perdiu] gonfidio reluciente. 16 bec de ploma [d'escriure] punta de la pluma (o plumilla). 17 bec de serra ornit [Mergus sp] serreta. 18 bec de tallar (o de soldar) [bufador] soplete. 19 bec eixut fig [poc parlador] de pocas palabras. 20 bec fi ornit [Numenius [...]
|
14.
tallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cortar. La serra talla la fusta, la sierra corta la madera. 2 abs cortar. Aquesta daga talla molt, esta daga corta mucho. 3 [separar-ne una part] cortar. Vaig tallar un tros de formatge, corté un trozo de queso. 4 [fer un tall o talls] cortar. 5 [donar forma] cortar, tallar, labrar. 6 [la [...]
|
15.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cessar de subjectar] dejar. Deixa el xerrac i agafa la serra, deja el serrucho y coge la sierra. 2 [posar en un lloc] dejar. On he deixat les claus?, ¿dónde he dejado las llaves?3 [fer un senyal, etc] dejar. El got ha deixat una marca a la taula, el vaso ha dejado una marca en la mesa. 4 [...]
|
16.
peix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
peix espasa ict [Xiphias gladius] pez espada, emperador, jifia, alfanje. 27 peix gros fig [persona important] pez gordo. 28 peix martell ict [Sphyrna zygaena] pez martillo. 29 peix serra ict [Pristis sp] pez sierra. 30 peix vermell ict [Carassius carassius] pez rojo. 31 peix volador ict pez volante (o [...]
|