1.
disgustar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un menjar] quitar gusto, disgustar p fr. 2 [no agradar] disgustar, desagradar. 3 [causar un disgust] disgustar. v pron 4 [perdre gust] perder gusto. 5 [tenir un disgust] disgustarse. Si no li donen el premi es disgustarà, si no le dan el premio se disgustará. 6 [enutjar-se] disgustarse [...]
v tr 1 [un menjar] quitar gusto, disgustar p fr. 2 [no agradar] disgustar, desagradar. 3 [causar un disgust] disgustar. v pron 4 [perdre gust] perder gusto. 5 [tenir un disgust] disgustarse. Si no li donen el premi es disgustarà, si no le dan el premio se disgustará. 6 [enutjar-se] disgustarse, enfadarse. No li parles perquè t'hi has disgustat?, ¿no le hablas porque te has disgustado con él? |
2.
descomplaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una cosa] desagradar, disgustar. 2 disgustar. Si no ho fas, ens descomplauràs, si no lo haces, nos disgustarás. [...]
|
3.
despagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [fer malcontent] descontentar, disgustar. [...]
|
4.
desagradar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 desagradar, disgustar, molestar. No vull fer res que et desagradi, no quiero hacer nada que te desagrade. v pron 2 [d'algú] perder el afecto (o el cariño) a. S'ha desagradat de la seva dona, ha perdido el afecto a su mujer. 3 [d'alguna cosa] perder la afición a. [...]
|