1.
anell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anillo. 2 [del dit] anillo, sortija f. 3 zool anillo. 4 bot [d'alguns bolets] anillo. 5 arquit [d'una columna] anillo. 6 mat, quím i tecnol anillo. 7 anell astronòmic astr anillo astronómico. 8 anell de casament alianza, anillo de boda. 9 anell del pescador anillo del pescador. 10 anell [...]
|
2.
anular
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [de forma d'anell] anular. 2 [de l'anell] anular. [...]
|
3.
clauer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 [persona] llavero -ra. m 2 [anell per a portar-hi claus] llavero. [...]
|
4.
segell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 sello. 2 [empremta] sello. 3 [de correus] sello, timbre. 4 fig sello, sello distintivo. L'obra d'aquest escultor és marcada amb el segell del geni, la obra de este escultor está marcada con el sello del genio. 5 posar el seu segell fig poner (o estampar) su sello. 6 segell anular → anell [...]
|
5.
aliança
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [unió] alianza, coalición. 2 [parentiu] afinidad, parentesco m político, alianza. 3 [anell de casament] alianza, anillo m de boda. 4 bot i heràld alianza. 5 crist alianza, testamento m. La nova aliança, la nueva alianza. 6 aliança de llengües alianza de lenguas. 7 per aliança [parentiu [...]
|
6.
goma
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 quím goma. 2 quím [cautxú] goma, caucho m, goma elástica. 3 [tub, anell, etc] goma. 4 bot [exsudació dels arbres] goma. 5 med [tumor] goma. 6 tecnol [adhesiu] goma, pegamento m. 7 fig [conjunt de gomosos] goma. 8 fer goma pavonearse, exhibirse. 9 goma amoníaca amoníaco (o amoniaco). 10 goma [...]
|
7.
or
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 oro. Un anell d'or, un anillo de oro. 2 [color] oro. 3 [objectes, monedes] oro. 4 heràld oro. 5 fig [riqueses] oro. Esclau de l'or, esclavo del oro. 6 fig [cosa de valor] oro. El silenci és or, el silencio es oro. 7 a pes d'or [a un preu molt alt] a peso de oro. 8 d'or [de molt valor] de oro [...]
|
8.
entrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
negació] [penetrar] entrar. La clau no entra al pany, la llave no entra en la cerradura. 12 [un capell, un vestit] entrar. Aquest anell no m'entra, este anillo no me entra. 13 fig [ésser assimilada una cosa] entrar. Les matemàtiques no m'entren, las matemáticas no me entran. 14 fig caber, entrar. El que [...]
|
9.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). |
10.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gens bé, este abrigo no le va nada bien. Aquest paper li va com anell al dit, este papel le va como anillo al dedo. 13 [tenir en un indret determinat] ir. Les fitxes van al calaix de dalt, las fichas van en el cajón de arriba. 14 [conduir] ir, llevar. La carretera que va a Osca, la carretera que va a [...]
|