31.
menys
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lo que. És menys ric que no et penses, es menos rico de lo que piensas. 11 ni menys [ni tan sols] ni siquiera (o ni tan siquiera). Passà pel costat nostre i ni menys ens va mirar, pasó por nuestro lado y ni siquiera nos miró. 12 no menys que [tant com] tanto como. 13 per menys de cinc cèntims (o de [...]
|
32.
passada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [passa llarga] zancada. 2 [acció de passar] pasada. 3 [cercavila] pasacalle m. 4 [cantada nocturna] serenata, ronda. 5 [d'un ocell] trino m. 6 [en un àpat] plato m. Vam fer un dinar de cinc passades, hicimos una comida de cinco platos. 7 ronda. Aquesta passada, la pago jo, esta ronda, la pago [...]
|
33.
ratlla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [traç] línea. Les cinc ratlles del pentagrama, las cinco líneas del pentagrama. 2 [senyal] raya. La ratlla dels pantalons, la raya del pantalón. 3 [faixa] raya, lista. Teixit amb ratlles, tejido a rayas. 4 [d'una pàgina] línea, renglón m. Paguen a tant la ratlla, pagan a tanto la línea. 5 [...]
|
34.
tocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
violinista toca mejor que el otro. 11 abs [una campana, una corneta, etc] tocar. Tocar a foc, tocar a fuego. 12 [un rellotge] dar, tocar. Toquen les tres, dan las tres. 13 fig [cobrar] cobrar, recibir. No n'he tocats ni cinc, no he cobrado ni cinco. 14 fig [experimentar] tocar p fr, sufrir, pagar. Hem obrat [...]
|
35.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). |
36.
coll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] tablón en ménsula. 22 coll fluix cuello blando. 23 coll girat cuello vuelto. 24 coll postís cuello postizo. 25 donar (o tenir, o prendre's) de coll [un cert temps] dar (o tener, o tomarse) de margen (o de plazo, o un margen de). Tinc cinc dies de coll per a pagar, tengo cinco días de plazo (o un margen [...]
|
37.
tenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tener nada que perder. 16 no tenir-hi res a veure no tener que ver, no tener nada que ver. 17 no tenir-les (o no tenir-les pas) totes no tenerlas todas consigo. 18 no tenir-ne ni per a començar no tener ni para empezar. 19 no tenir ni cinc fig i fam no tener ni cinco, estar sin (o no tener) blanca. 20 [...]
|
38.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren [...]
|
39.
haver 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para empezar. 26 no haver-n'hi per a tant no ser para tanto. 27 què hi ha? ¿qué hay?28 què hi ha de nou? ¿qué hay de nuevo?29 si n'hi ha de...! ¡la de...!, ¡qué de...! Si n'hi ha de problemes a casa!, ¡la de problemas que hay en casa!v tr 30 ant [tenir] haber, tener. Havia cinc fills, había cinco hijos [...]
|
40.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fabricar, compondre, formar] hacer. Fer melmelada, hacer mermelada. Fer un poema, hacer un poema. 2 [en sumes] hacer, ser, ser igual a, sumar. Cinc i quatre fan nou, cinco y cuatro hacen nueve. 3 [ajuntar elements, parts] hacer. Amb aquests fascicles farem dos volums, con estos fascículos [...]
|