51.
lluna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) templada la guitarra. 15 fer veure la lluna al mig del dia (o la lluna en un cove) fig [enganyar] pintar (o hacer ver) de color de rosa, llenar la cabeza de humo. 16 lladrar a la lluna fig ladrar a la luna. 17 lluna creixent, minvant astr luna creciente, menguante. 18 lluna de mel fig luna de miel. 19 [...]
|
52.
volta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bóveda de crucería. 26 volta del cel bóveda celeste. 27 volta del crani anat bóveda craneana (o craneal). 28 volta del paladar anat bóveda palatina, paladar. 29 volta de mig punt arquit bóveda de medio punto. 30 volta d'en terra mar vuelta de tierra. 31 volta escarsera (o escassana, o rebaixada) bóveda [...]
|
53.
treure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'una feina] echar, despedir. 7 [obtenir] sacar. Li va treure els diners amb amenaces, le sacó el dinero con amenazas. 8 sacar, conseguir. És inútil que insisteixis: no en trauràs res, es inútil que insistas: no vas a sacar nada. 9 [per sort] ganar, sacar. Ha tret mig milió a la rifa, ha ganado medio [...]
|
54.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, tú extiende el delantal y yo te echaré las manzanas que recoja. 4 abrir, aparar p fr. Vols ametlles? Para la mà, ¿quieres almendras? Abre la mano. 5 [un objecte rígid] traer, acercar. Para el cistell que te l'ompliré, trae el cesto que te lo llenaré. 6 parar, detener. Sempre em para al mig del carrer [...]
|
55.
coll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la camisa fig [parlar massa baix] no oírle ni el cuello de la camisa, no oírsele nada. 33 posar-hi el coll fig [en un treball, un afer, etc] echar (o envidar p fr) el resto. 34 tallar el coll [degollar, decapitar] cortar el cuello (o la cabeza). 35 tenir coll avall (o a mig coll) fig [veure una cosa [...]
|
56.
món
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mundo, el más allá. 26 l'altre món fam el otro mundo (o barrio). 27 mig món [molta gent] medio mundo. 28 no cabre al món fig [ésser molt superbiós] ser muy orgulloso. 29 no ésser d'aquest món fig no ser de este mundo. 30 no ésser res de l'altre món fig [no ésser difícil, ésser ordinari] no ser nada (o [...]
|
57.
mort 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hambre. 12 estar mig mort (o més mort que viu) fig i fam [de por, cansament] estar medio muerto (o más muerto que vivo), estar muerto de [cansancio, miedo, agotamiento, etc]. 13 estar mort per fig i fam [algú, alguna cosa] morirse por. Està mort per aquesta noia, se muere por esta chica. 14 no tenir on [...]
|
58.
pas 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
apariencias (o las formas, o el expediente). 56 sortir d'un mal pas fig salir del atolladero (o de apuros). 57 tornar algú sobre els seus passos fig volver sobre sus pasos. 58 treure una cosa del mig del pas quitar una cosa del paso. 59 un pas endavant! mil ¡un paso al frente! [...]
|
59.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). ![]() |
60.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
escorreguts [d'una mitja] coger los puntos. 29 de mig punt arquit de medio punto. 30 des d'aquest punt de vista desde este punto de vista. 31 donar punts med dar puntos. 32 donar punts (o quatre punts) [cosir] dar unas puntadas. 33 dos punts gram dos puntos. 34 en punt en punto. Arribà a les dues en punt [...]
|