m 1anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6assenyalar algú amb el ditfig señalar a uno con el dedo. 7comptar amb els dits contar con los dedos. 8dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20ficar (o posar) els dits a la boca a algúfig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22llepar-se'n els ditsfig chuparse los dedos. 23mamar-se el ditfig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24marcar els cinc dits a la carafig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27nomenar a dit nombrar a dedo. 28no moure un (o ni un) dit perfig i fam no mover un dedo por. 29no saber quants dits (o els dits que) té a la màfig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31no veure's una cosa als ditsfig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32picar els dits a algúfig i fam darle en los nudillos a alguien. 33picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els ditsfig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34poder-se comptar amb els dits de la màfig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata).