21.
doblegar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lo van encorvando. 5 fig [aclaparar] agobiar, abrumar, abatir. Els imposts ens dobleguen, los impuestos nos agobian. 6 fig [vèncer la resistència] doblegar, domar. Si amb amenaces no en té prou, el doblegaré a garrotades!, ¡si las amenazas no le bastan, lo doblegaré a bastonazos! La gana els [...]
v tr 1 doblar, plegar. Doblegar un full pel mig, doblar una hoja por la mitad. Doblegar un tovalló, doblar una servilleta. 2 doblar, torcer. Doblegar un filferro, doblar un alambre. 3 doblar. Doblegar el genoll, doblar la rodilla. 4 [fer anar acotat] encorvar. Els anys el van doblegant, los años lo van encorvando. 5 fig [aclaparar] agobiar, abrumar, abatir. Els imposts ens dobleguen, los impuestos nos agobian. 6 fig [vèncer la resistència] doblegar, domar. Si amb amenaces no en té prou, el doblegaré a garrotades!, ¡si las amenazas no le bastan, lo doblegaré a bastonazos! La gana els doblegarà, el hambre los doblegará. 7 fig despachar, doblegar. Aquesta feina, la doblegarem en un tres i no res, este trabajo, lo despacharemos en un abrir y cerrar de ojos. 8 [ultrapassar] pasar, rebasar. Aquell ja ha doblegat els quaranta, aquel ya ha pasado los cuarenta. v pron 9 doblarse. El bastó es doblegava sota el seu pes, el bastón se doblaba bajo su peso. 10 [anar corbat] doblarse. Doblegar-se un manobre sota un sac de ciment, doblarse un peón de albañil bajo un saco de cemento. 11 fig encorvarse. Es doblega pel pes dels anys, se encorva bajo el peso de los años. 12 fig doblegarse. No trigarà gaire a doblegar-se, no tardará mucho en doblegarse. |
22.
pla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vertical. f 25 → planaadv 26 [prou] bien, desde luego. Ell pla que ho farà, él bien que lo hará. 27 pla bé → pla28 pla bé [molt] muy mucho. Te'n guardaràs pla bé de fer-ho!, ¡te guardarás muy mucho de hacerlo! [...]
|
23.
penca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [d'una vianda, etc] tajada, loncha [gruesa]. Una penca de cansalada, una tajada de tocino. 2 [de suro] corcha. 3 bot penca. 4 ésser un penques fam ser un caradura (o un fresco, o un frescales, o un cara, o un carota), ser más fresco que una lechuga. 5 no tenir prou penques de... fig i fam no [...]
|
24.
tenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el mango. 9 aquí tens ahí tienes, aquí está. Aquí tens el teu llibre, ahí tienes tu libro. 10 com més en tenen més en volen cuanto más se tiene, más se quiere, quien más tiene más quiere. 11 digues-me el que tens i et diré el que vals tanto tienes, tanto vales. 12 en tinc prou i de sobres (o més del [...]
|
25.
pebrot
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot i agr [fruit] pimiento. 2 pl vulg [testicles] cojones, huevos. 3 no tenir prou pebrots de fer certa cosa fig i vulg no tener cojones (o huevos) para hacer cierta cosa. 4 passar-li pels pebrots fig i vulg salirle de los cojones. 5 pebrot coent (o picant) bot [bitxo] guindilla, cerecilla [...]
|
26.
edat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
edat primera edad. 24 tenir l'edat del món ser más viejo que Matusalén. 25 tenir prou edat per a tener edad para. 26 tercera edat tercera edad. [...]
|
27.
pena
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [càstig, sofriment] pena. 2 [angoixa moral] pena, pesadumbre, pesar m. 3 [esforç] pena. 4 dr pena. 5 mar [d'una verga] pena. 6 amb pena con pena. 7 amb penes i treballs [amb prou feines] a duras penas, con penas y fatigas. 8 a penes [gairebé no] apenas (o a penas), apenas si. A penes m'ha [...]
|
28.
veure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[demostrar] hacer ver. M'ha fet veure el meu error, me ha hecho ver mi error. 21 fer veure que [fingir] hacer como que (o hacer ver que). 22 ho veia venir lo veía venir. 23 haver vist prou poder despedirse de, poder decir adiós a. Si li deixes algun llibre, ja l'has vist prou!, si le dejas algún libro, ¡ya [...]
|
29.
en 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
com a subjecte o complement directe] [no se traduce]. Llibres? —No en tinc cap, ¿libros? —No tengo ninguno. En vull més, quiero más. En vols més, de sopa?, ¿quieres más sopa? Ja en tens prou!, ¡ya tienes bastante!7 [reprodueix un substantiu pres en sentit partitiu i emprat com a subjecte o [...]
|
30.
més
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
parlat més, no se ha hablado más de él. 4 [augment, repetició, continuïtat\en frases interrogatives] más. En vols més o ja en tens prou?, ¿quieres más o ya tienes bastante?5 [una altra vegada] otra vez, de nuevo. Després d'això, no crec que hi torni més, después de esto no creo que vuelva a hacerlo otra [...]
|