21.
esperitat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [posseït] espiritado -da, endemoniado -da, poseído -da. 2 com un esperitat fig i fam [córrer, sortir, anar] como alma que lleva el diablo. 3 com un esperitat fig i fam [cridar] como un energúmeno (o como un loco). 4 com un esperitat fig i fam [mirar] con los ojos desorbitados (o fuera [...]
|
22.
fogó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [fogar] fogón, hogar. 2 [de cuina] fogón. 3 mil [cassoleta] fogón. 4 sortir de fogó fig i fam salir de sus casillas, perder los estribos. [...]
|
23.
encontre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acció d'encontrar] encuentro. 2 [topada] encuentro, choque. 3 fig contrariedad f, contratiempo, dificultad f. 4 sortir (o anar) a l'encontre salir (o ir) al encuentro. [...]
m 1 [acció d'encontrar] encuentro. 2 [topada] encuentro, choque. 3 fig contrariedad f, contratiempo, dificultad f. 4 sortir (o anar) a l'encontre salir (o ir) al encuentro. |
24.
test 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [vas de terrissa] vasija f, cacharro. 2 [per a les plantes] maceta f, tiesto. 3 [bocí de terrissa] tiesto, casco, tejoleta f, tejuela f. 4 eixir (o sortir) fora de test fig i fam perder los estribos, salir de sus casillas. 5 els testos s'assemblen a les olles fig i fam de tal palo, tal astilla [...]
|
25.
disparar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 disparar. v pron 2 dispararse. L'escopeta es disparà de sobte, la escopeta se disparó de repente. 3 [engegar-se] dispararse. 4 fig dispararse. 5 sortir disparat salir disparado. [...]
|
26.
apuntar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cuotas. 7 [dictar] apuntar. 8 teatr apuntar. 9 [fixar una agulla] apuntar. 10 [subjectar amb agulles, claus, etc] apuntar. v intr 11 [començar a sortir] apuntar. v pron 12 apuntarse. [...]
|
27.
escàpol
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 indemne, sano -na, ileso -sa. Sortir escàpol d'un perill, salir indemne de un peligro. 2 fer-se escàpol [escapolir-se] escaparse, huir. 3 fer-se escàpol [evadir-se] fugarse, escaparse, escapar, evadirse, huir. [...]
|
28.
deseixir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
!, qué embrollo: no sabía cómo librarse de él5 [sortir airós d'un afer] salir, desenvolverse, manejarse. Es va deseixir molt bé d'aquella comesa tan delicada, salió muy bien de aquel cometido tan delicado. [...]
|
29.
abonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [acreditar de bo] abonar. L'abona el seu passat, le abona su pasado. 2 [sortir fiador] abonar, garantizar, responder de. 3 [donar com a certa una cosa] abonar, garantizar. 4 [subscriure] abonar. El vaig abonar als concerts, le aboné a los conciertos. 5 [tornar uns diners] abonar, pagar [...]
|
30.
humor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [o f] 1 med humor. 2 [estat d'ànim] humor. 3 [bon humor] humor, buen humor. Avui està d'humor, hoy está de humor. 4 [temperament] humor, talante, carácter, temperamento. És d'humor alegre, es de humor alegre. 5 [disposició] humor. No estic d'humor per a sortir, no estoy de humor para salir. 6 [...]
|