v intr 1 [anar a l'atzar] errar. Erraven perduts per les muntanyes, erraban perdidos por las montañas. 2 [desviar-se del dret camí] pecar, faltar, errar p fr. He errat, perdoneu-me, he pecado, perdóname. 3 anar errat andar errado, ir (o andar) descaminado. v tr 4 [equivocar] errar. Errar la [...]
v intr 1 vagar, errar. Vagava pels carrers, vagaba por las calles. 2 [vacar] vacar. 3 fig correr, vagar. Deixar vagar els pensaments, dejar vagar los pensamientos. 4 vagar de tener tiempo de, poder. Ja vindré a casa teva, si em vaga de fer-ho, ya iré a tu casa, si tengo tiempo. [...]
) un tiro a. 13 engegar-se un tret [suïcidar-se] pegarse un tiro. 14 errar el tret fig errar el tiro. 15 haver-se-les (o heure-se-les) a trets liarse a tiros. [...]
preposició a] faltar. Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra. 8 [ofendre] faltar. No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres. v tr 9 fallar, errar, marrar. Ha mancat el cop, ha fallado el golpe. [...]
v tr 1 [no encertar] fallar, errar. Va fallar el tret, falló el tiro. 2 jocs fallar. Amb quina carta has fallat la meva espasa?, ¿con qué carta has fallado mi espada?v intr 3 [fallir] fallar. Li va fallar el coratge, le falló el coraje. Li van fallar els frens, le fallaron los frenos. 4 [cedir [...]