31.
menys
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lo que. És menys ric que no et penses, es menos rico de lo que piensas. 11 ni menys [ni tan sols] ni siquiera (o ni tan siquiera). Passà pel costat nostre i ni menys ens va mirar, pasó por nuestro lado y ni siquiera nos miró. 12 no menys que [tant com] tanto como. 13 per menys de cinc cèntims (o de [...]
|
32.
passada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [passa llarga] zancada. 2 [acció de passar] pasada. 3 [cercavila] pasacalle m. 4 [cantada nocturna] serenata, ronda. 5 [d'un ocell] trino m. 6 [en un àpat] plato m. Vam fer un dinar de cinc passades, hicimos una comida de cinco platos. 7 ronda. Aquesta passada, la pago jo, esta ronda, la pago [...]
|
33.
ratlla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [traç] línea. Les cinc ratlles del pentagrama, las cinco líneas del pentagrama. 2 [senyal] raya. La ratlla dels pantalons, la raya del pantalón. 3 [faixa] raya, lista. Teixit amb ratlles, tejido a rayas. 4 [d'una pàgina] línea, renglón m. Paguen a tant la ratlla, pagan a tanto la línea. 5 [...]
|
34.
tocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
violinista toca mejor que el otro. 11 abs [una campana, una corneta, etc] tocar. Tocar a foc, tocar a fuego. 12 [un rellotge] dar, tocar. Toquen les tres, dan las tres. 13 fig [cobrar] cobrar, recibir. No n'he tocats ni cinc, no he cobrado ni cinco. 14 fig [experimentar] tocar p fr, sufrir, pagar. Hem obrat [...]
|
35.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover [...]
|
36.
coll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] tablón en ménsula. 22 coll fluix cuello blando. 23 coll girat cuello vuelto. 24 coll postís cuello postizo. 25 donar (o tenir, o prendre's) de coll [un cert temps] dar (o tener, o tomarse) de margen (o de plazo, o un margen de). Tinc cinc dies de coll per a pagar, tengo cinco días de plazo (o un margen [...]
|
37.
tenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tener nada que perder. 16 no tenir-hi res a veure no tener que ver, no tener nada que ver. 17 no tenir-les (o no tenir-les pas) totes no tenerlas todas consigo. 18 no tenir-ne ni per a començar no tener ni para empezar. 19 no tenir ni cinc fig i fam no tener ni cinco, estar sin (o no tener) blanca. 20 [...]
|
38.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren [...]
|
39.
haver 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para empezar. 26 no haver-n'hi per a tant no ser para tanto. 27 què hi ha? ¿qué hay?28 què hi ha de nou? ¿qué hay de nuevo?29 si n'hi ha de...! ¡la de...!, ¡qué de...! Si n'hi ha de problemes a casa!, ¡la de problemas que hay en casa!v tr 30 ant [tenir] haber, tener. Havia cinc fills, había cinco hijos [...]
|
40.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fabricar, compondre, formar] hacer. Fer melmelada, hacer mermelada. Fer un poema, hacer un poema. 2 [en sumes] hacer, ser, ser igual a, sumar. Cinc i quatre fan nou, cinco y cuatro hacen nueve. 3 [ajuntar elements, parts] hacer. Amb aquests fascicles farem dos volums, con estos fascículos [...]
1 [fabricar, compondre, formar] hacer. Fer melmelada, hacer mermelada. Fer un poema, hacer un poema. 2 [en sumes] hacer, ser, ser igual a, sumar. Cinc i quatre fan nou, cinco y cuatro hacen nueve. 3 [ajuntar elements, parts] hacer. Amb aquests fascicles farem dos volums, con estos fascículos haremos dos volúmenes. 4 [engendrar] hacer. El seu marit li va fer tres fills, su marido le hizo tres hijos. 5 [parir un animal] parir. 6 [pondre] poner. La gallina ha fet un ou, la gallina ha puesto un huevo. 7 [crear] hacer, crear. Déu feu la llum, Dios hizo la luz. 8 [plantar] sembrar, poner, plantar. A la feixa, hi farem cebes, en el bancal sembraremos cebollas. 9 [produir, donar] dar, hacer, producir. Aquesta terra fa bon blat, esta tierra da buen trigo. Aquesta bota fa bon vi, esta bota hace buen vino. 10 [fornir] dar, servir. Faci'm un quilo de pèsols, deme un kilo de guisantes. 11 [menjar, beure] tomar, echar. Fer un mos, tomar un bocado. 12 [fumar] echar, fumar. Anem a fer un cigarret, vamos a echar un cigarrillo. 13 [netejar, arreglar] hacer. Fer els vidres, hacer los cristales. Es feia la barba cada dia, se hacía la barba cada día. Fer el llit, hacer la cama. 14 [cuinar] hacer. Fer l'arròs, hacer el arroz. 15 [realitzar una acció] hacer. Fer bones obres, hacer buenas obras. Fer una pregunta, hacer una pregunta. 16 [un petó, una abraçada] dar. 17 [moixaines, afalacs] hacer. Fer una carantoina, hacer una carantoña. 18 [efectuar un moviment] dar. Fer un salt, una passejada, dar un salto, dar un paseo. 19 [recórrer un indret] correr, recorrer. Ha fet tot Europa, ha corrido toda Europa. 20 [gestos, sorolls, etc] hacer. Fer una ganyota, fer xivarri, hacer una mueca, hacer barullo. 21 [crits, xiulets] dar, pegar. Fer un xiscle, dar un chillido. Fer un sospir, dar un suspiro. 22 [causar un efecte] hacer. Fer bé, mal, fer ombra, hacer bien, mal, hacer sombra. 23 causar, dar. Fer plaer, goig, causar placer, gozo. 24 [anys] cumplir, hacer. Avui fa dotze anys, hoy cumple doce años. 25 [dir] decir. Ell va fer: calleu tots!, él saltó y dijo: ¡callad todos! 26 [obrar d'acord amb una norma, prescripció, etc] hacer. Fer dejuni, hacer ayuno. 27 [creure, suposar] hacer, suponer. Et feia més llest, te hacía más listo. 28 [ocasionar que s'esdevingui] hacer. Fes que arribin sans i estalvis, haz que lleguen sanos y salvos. 29 [imitar] hacer. Fer el mort, hacer el muerto. 30 [mesurar] hacer, medir. Aquest envà fa sis centímetres, este tabique hace seis centímetros. 31 [ésser propi de] hacer. Aquest detall fa molt fi, este detalle hace muy fino. 32 [amb infinitiu] hacer. Fer riure, plorar, hacer reír, llorar. Fer veure, hacer ver. 33 [donar motiu] dar que. Fer parlar, dar que hablar. 34 [fer fer una cosa] dar a. Fer brodar un joc de taula, dar a bordar una mantelería. 35 [seguit d'un verb pronominal amb elisió del -se] hacer que [seguido de subjuntivo]. Fes adormir el nen, haz que se duerma el niño. 36 hacer. Fer enrabiar, enfadar, hacer rabiar, enfadar. 37 [seguit d'un nom] [anar fent alguna cosa] estar de. Fer camí, vacances, estar de camino, de vacaciones. 38 [mostrar una actitud] hacer. Fer la guerra, hacer la guerra. v tr i impers 39 [temps] hacer. Fer bon temps, hacer buen tiempo. Fa dies que no el veig, hace días que no le veo. v tr 40 a mig fer a medio hacer. 41 ben fet fig [una persona] bien hecho. Un noi molt ben fet, un muchacho muy bien hecho. 42 fa més qui vol que qui pot querer es poder. 43 fer el... [presumir, simular] dárselas de. Fer el valent, dárselas de valiente. 44 fer el... [fer allò que el nom expressa] hacer el. Fer el ximple, hacer el tonto. 45 fer el que hagi de fer (o el que li toqui) hacer lo que debe. 46 fer fer mandar hacer. Has fet fer el matalàs?, ¿has mandado hacer el colchón? 47 fer gresca (o tabola, o barrila, etc) estar de juerga (o de parranda, etc). 48 fer perquè sí hacer por hacer. 49 ja s'ho farà allá él, allá se las componga (o se las entienda). 50 no fa (o feia) gaire [temps] no hace (o hacía) nada (o mucho). 51 no fer ni deixar fer no comer ni dejar comer. 52 no haver de fer res més que no tener más que. No has de fer res més que dir-ho, no tienes más que decirlo. 53 no fer altra cosa (o res més) que no hacer más que. 54 què hi fa? ¿qué más da? 55 què hi farem! ¡qué le vamos a hacer! 56 qui la fa la paga quien (o el que) la hace la paga, quien rompe paga. 57 tal faràs tal trobaràs quien mal anda mal acaba. v intr 58 [obrar, ésser actiu] hacer. Fer bé, hacer bien. Deixa'l fer, déjale hacer. 59 [haver-n'hi prou] haber (o tener) bastante (o suficiente). Amb cinc ja farem, con cinco habrá bastante. 60 fa? [oi?] ¿verdad?, ¿eh? Fa que és bonica?, ¿verdad que es bonita? 61 fer a [convenir] hacer. No fa al cas, no hace al caso. 62 fer amb [concordar] cuadrar, casar, coincidir. Això no fa amb allò que has dit abans, esto no cuadra con lo que has dicho antes. 63 fer amb [una peça de roba] pegar (o ir) con. Aquestes mitges no fan amb el vestit, estas medias no pegan con el vestido. 64 fer de [exercir] hacer (o trabajar) de. Fa de fuster, d'actor, hace de carpintero, de actor. 65 fer de [interpretar] hacer de. Fer de Hamlet, hacer de Hamlet. 66 fer de [exercir eventualment] hacer, hacer las veces de. Fer de pare, hacer las veces de padre. 67 fer de (o per) [procurar, esforçar-se] hacer por (o para). Fes de veure'l demà mateix, haz por verle mañana mismo. 68 fer per a [ésser adequada una actitud] ir bien con, ir. Aquest geni no fa per a tu, este mal genio no va bien contigo (o no te va). 69 fer per a [persones] ser del estilo, venir bien, pegar. Aquesta noia no fa per a ell, esta chica no es de su estilo. 70 fer per a [convenir] ser para, ir bien. Una pujada així no fa per a ell, una cuesta así no es para él. 71 fet i fet [al capdavall] al fin y al cabo, a la postre. Fet i fet és el seu germà, al fin y al cabo es su hermano. 72 fet i fet entre una cosa y otra. Fet i fet serà l'hora de marxar, entre una cosa y otra será la hora de irse. 73 no fer amb no rezar (o ir) con. Això no fa amb mi, esto no reza conmigo. 74 pel que fa a en cuanto a, en lo concerniente (o en lo que concierne) a, por lo que respecta a, con relación a (o en relación con), respecto a (o de). 75 per tu faràs! fam ¡tú te lo pierdes! 76 que es faci fotre (o fúmer)! vulg ¡que se pudra!, ¡que se fastidie!, ¡que se joda! 77 si fa no fa (o o no fa) poco más o menos, más o menos. 78 si fa no fa (o o no fa) [a final de frase] o así, poco más o menos, más o menos. Falten uns tres quilòmetres si fa o no fa, faltan unos tres kilómetros o así. 79 tant li fa! ¡tanto da! 80 tant me fa me da igual, no me importa, me importa tres pitos, me tiene (o me trae) sin cuidado. v pron 81 [esdevenir] hacerse. Fer-se gran, hacerse mayor. 82 [realitzar-se] hacerse. Les coses no es fan soles, las cosas no se hacen solas. 83 [aconseguir, adquirir] hacerse con. M'he fet quaranta euros venent diaris, me he hecho con cuarenta euros vendiendo periódicos. 84 [dedicar-se a una professió] hacerse, meterse a fam. Fer-se frare, meterse a fraile. 85 [desenvolupar-se] hacerse. Aquest pi s'ha fet molt de pressa, este pino se ha hecho muy deprisa. 86 [acostumar-se] hacerse, acostumbrarse. Fer-se als nous costums, hacerse a las nuevas costumbres. 87 [seguit d'infinitiu] hacerse. Fer-se estimar, matar, hacerse querer, matar. 88 [concebre] hacerse. Fer-se una idea, hacerse una idea. 89 [convertir-se] ponerse, volverse, hacerse. El vi s'ha fet agre, el vino se ha puesto agrio (o se ha hecho vinagre). 90 fer-se [tractar-se] hablarse, llevarse [bien o mal], estar a bien (o en buena armonía). Les dues germanes no es fan, las dos hermanas no se hablan (o no se llevan bien). 91 fer-se a la mar, a la vela mar hacerse a la mar, a la vela. 92 fer-se amb algú [tractar-se] llevarse bien (o estar a bien) con uno, estar en buena armonía con uno. 93 fer-se conèixer, entendre, veure darse a conocer, a entender, a ver. 94 fer-se enllà [apartar-se] hacerse allá. 95 fer-se enrere hacerse atrás. 96 fer-se'n [costar] subir a, salir por. D'aquest peix me n'he fet vint euros, este pescado me ha subido a veinte euros. 97 fer-se seu fig [algú] hacerse suyo. 98 fer-s'ho tot a sobre [un nen, un malalt] hacérselo todo encima. 99 què se'n deu haver fet de...? ¿qué habrá sido de...? 100 què se n'ha fet de...? [una persona] ¿qué es de? Què se n'ha fet del teu germà?, ¿qué es de tu hermano? |