61.
esporuguir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 amedrentar, atemorizar. La seva mirada esporugueix els alumnes, su mirada amedrenta a los alumnos. v pron 2 amedrentarse, atemorizarse. [...]
|
62.
prostituir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 prostituir. 2 fig prostituir. Prostituir un escriptor la seva ploma, prostituir un escritor su pluma. v pron 3 prostituirse. [...]
|
63.
sogre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 suegro -gra, padre (o madre) político -ca. 2 com a cal sogre como Pedro por su casa. [...]
|
64.
vagareig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 vagar. En el seu constant vagareig pels camins, en su constante vagar por los caminos. 2 [pels carrers] callejeo, correteo. [...]
|
65.
captivar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [agafar, retenir captiu] cautivar. 2 fig cautivar. La seva eloqüència ha captivat l'auditori, su elocuencia ha cautivado al auditorio. [...]
|
66.
envejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 envidiar. Li envejo la seva sort, envidio su suerte. 2 no tenir res a envejar no tener nada que envidiar. [...]
|
67.
niar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 ornit anidar, nidificar. 2 fig anidar. El rancor ha niat al seu cor, el rencor ha anidado en su corazón. [...]
|
68.
absorbir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 absorber. 2 fís absorber. 3 fig [consumir] absorber. L'estudi absorbeix tot el seu temps, el estudio absorbe todo su tiempo. [...]
v tr 1 absorber. 2 fís absorber. 3 fig [consumir] absorber. L'estudi absorbeix tot el seu temps, el estudio absorbe todo su tiempo. |
69.
confinat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj i m i f 1 dr confinado -da. 2 fig recluido -da. Viu confinat a casa seva, vive recluido en su casa. [...]
|
70.
repudiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [rebutjar] repudiar, rechazar. 2 dr [el cònjuge] repudiar. Repudià la seva muller, repudió a su mujer. 3 dr [una herència] repudiar. [...]
|