51.
defensar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [ajudar] defender. El gos va defensar la noia, el perro defendió a la chica. 2 [protegir, posar a l'abric] defender, proteger, resguardar, preservar. La muntanya defensa el poble del vent del nord, la montaña defiende el pueblo del viento del norte. 3 dr defender. 4 [sostenir una causa [...]
|
52.
xiular
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, dar (o pegar) un silbido a. Xiula el gos perquè vingui, silba al perro para que venga. 8 [mostrar desaprovació] silbar, pitar. El van xiular sorollosament, le silbaron ruidosamente. 9 esport [un àrbitre] pitar. Xiular un penal, pitar un penalti. [...]
|
53.
ensenyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
instituto. 8 [ensinistrar] adiestrar, enseñar. Un gos molt ben ensenyat, un perro muy bien adiestrado. 9 [emmenar] enseñar. L'experiència m'ha ensenyat a desconfiar de tothom, la experiencia me ha enseñado a desconfiar de todo el mundo. [...]
|
54.
botó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 15 botó de pressió [tancador de pressió] cierre (o botón) automático. 16 botó d'or (o daurat) bot [Ranunculus sp] botón de oro. 17 botó de sintonia radiotèc botón de sintonización. 18 botó embrionari biol blastema embrionario. 19 botons de gos bot [Orchis i Ophrys sp] compañón de perro, satirión. 20 [...]
|
55.
com 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [de quina manera] cómo. Com t'ho has fet, això?, ¿cómo te has hecho esto?2 [de quina manera] cómo. Encara no sé com hi vas anar, todavía no sé cómo fuiste. 3 [exclamació] cómo. Com fugí, el covard!, ¡cómo huyó el cobarde!4 [de la mateixa manera que] como. Es barallaven com gat i gos, se [...]
|
56.
matar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: mort -a o matat -ada] v tr 1 [fer morir] matar. Mataren el gos a trets, mataron el perro a tiros. Aquest fred matarà el blat, este frío matará el trigo. 2 [un cantell, un angle] matar. 3 [un color, la brillantor d'un metall] matar, apagar. 4 fig [apaivagar, extingir] apagar, matar, extinguir [...]
|
57.
vida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 45 portar (o fer) una vida de gos fig i fam llevar una vida de perros. 46 salvar la vida salir (o escapar) con vida. Salvar la vida en un atemptat, salir con vida de un atentado. 47 tenir set vides com els gats fig tener siete vidas como los gatos. 48 vendre cara la seva vida vender cara su vida. 49 [...]
|
58.
lligar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [subjectar] atar, ligar. El van lligar a un arbre, le ataron a un árbol. Acostuma a lligar el gos sota el carro, suele atar el perro bajo el carro. 2 [un paquet, etc] atar, liar. 3 [enllaçar] atar, anudar. Lliga-li els cordons de les sabates, átale los cordones de los zapatos. 4 [tancar per [...]
|
59.
color
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 color d'ala de mosca (o de gos com fuig) color ala de mosca. 12 color heràldic heràld color heráldico. 13 color local color local. 14 colors complementaris fís colores complementarios. 15 colors nacionals colores nacionales. 16 color trencat color quebrado. 17 de color [negre] de color. Una [...]
|
60.
llengua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cerval (o cervina, o de ciervo), escolopendra. 24 llengua de glacera lengua de glaciar. 25 llengua de gos bot [bossa] mano de mortero. 26 llengua de Sant Pau ict [soldat] soldada, tambor real. 27 llengua d'escurçó (o d'escorpí, o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada) fig lengua de víbora (o [...]
f 1 anat lengua. 2 [manera de parlar] lengua. Frena la llengua!, ¡frena la lengua! 3 [informació] noticia, información. Tenir llengua d'alguna cosa, tener noticia de algo. 4 [cosa en forma de llengua] lengua. Llengües de foc, lenguas de fuego. 5 [idioma] lengua. 6 anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble) fig andar en lenguas. 7 anar-se'n de la llengua fig irse de la lengua (o írsele la lengua). 8 deslligar la llengua fig destrabar la lengua. 9 entortolligar-se-li (o lligar-se-li) la llengua fig trabársele la lengua. 10 ésser fluix de llengua [ésser bocafluix] ser ligero (o suelto) de lengua. 11 estirar la llengua fig i fam tirar de la lengua. 12 fer anar a llengües de la gent (o de tothom) fig i fam traer en lenguas. 13 fer córrer la llengua fam darle a la sinhueso. 14 ficar-se la llengua al cul (o dins del cul) vulg meterse la lengua en el culo (o donde le quepa). 15 haver menjat llengua fig i fam [que parla molt] haber comido lengua. 16 llengua! [en una provocació] ¡a que no! 17 llengua de bou bot [buglossa] lengua de buey, ancusa, buglosa. 18 llengua de bou bot [Echium vulgare] viborera, viperina. 19 llengua de bou (o bovina) bot [picornell de pi] lengua de gato rojiza. 20 llengua de bou (o bovina) bot [Hydnum repandum] gamuza, lengua de gato. 21 llengua de ca bot [Cynoglossum creticum] cinogloso azul. 22 llengua de ca bot [Cynoglossum officinale] lengua de perro, cinoglosa, viniebla, lengua canina. 23 llengua de cérvol bot [Phyllitis scolopendrium] lengua cerval (o cervina, o de ciervo), escolopendra. 24 llengua de glacera lengua de glaciar. 25 llengua de gos bot [bossa] mano de mortero. 26 llengua de Sant Pau ict [soldat] soldada, tambor real. 27 llengua d'escurçó (o d'escorpí, o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada) fig lengua de víbora (o viperina, o de serpiente, o afilada), lengua (o boca) de escorpión. 28 llengua de vedella bot [llengua de bou] gamuza, lengua de gato. 29 llengua de vedella bot [llengua de bou] lengua de gato rojiza. 30 llengua d'oc [occità] lengua de oc. 31 llengua d'oïl lengua de oil. 32 llengua morta, viva lengua muerta, viva. 33 mala llengua fig mala lengua. 34 mossegar-se la llengua fig i fam morderse la lengua. 35 no tenir llengua (o haver perdut la llengua, o haver-se empassat la llengua) no tener lengua, haberse comido la lengua el gato. 36 tenir la llengua lligada fig tener la lengua atada. 37 tenir molta llengua (o la llengua llarga, o ésser llarg de llengua) fig i fam tener la lengua larga (o mala lengua). ![]() |