1.
estirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 estirar. Estiraven el llençol per plegar-lo, estiraban la sábana para doblarla. 2 [cap a si, arrossegar] tirar de, estirar. El cavall estira el carro, el caballo tira del carro. 3 abs tirar intr, estirar intr. Estira fort!, ¡tira fuerte!4 [ajeure algú] tender, acostar. Van estirar el ferit [...]
|
2.
esllenegar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [la roba] estirar, dar de sí. v pron 2 [un teixit] estirarse, darse de sí. [...]
|
3.
estiregassar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr estirar (o tirar de) [violentamente]. [...]
|
4.
tibar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [posar tibant] estirar, tensar, atirantar. 2 fig [obrar amb major esforç] apretar. v intr 3 tirar. Aquesta camisa em tiba per tots costats, esta camisa me tira por todos los lados. [...]
|
5.
estirada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció d'estirar] estiramiento m. 2 estirón m, tirón m. Una estirada d'orelles, un tirón de orejas. 3 [creixença] estirón m. 4 fer una estirada fam [créixer ràpidament] dar (o pegar) un estirón. [...]
|
6.
estrebar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tirar, estirar. v intr 2 ant estribar, apoyarse pron. [...]
|
7.
allargassar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [estiregassar] estirajar, estirar. v pron 2 [ajeure's] tenderse cuan largo es uno. [...]
|
8.
canyet
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de bèsties mortes] carnero. 2 anar (o anar-se'n) al canyet fam [morir-se] irse al otro barrio, estirar la pata. [...]
|
9.
colltòrcer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 torcer el cuello. 2 [la tija d'una planta] torcerse pron, doblarse pron. 3 fig [defallir] desfallecer intr. 4 fig i fam [morir-se] estirar la pata. [...]
|
10.
màxim
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj i m 1 [major, més gran] máximo -ma. Li han atorgat el màxim guardó, le han otorgado el máximo galardón. 2 mat máximo. 3 com a màxim [pel cap alt, a tot estirar] como máximo, a lo más largo, cuando más (o cuando mucho), a lo más (o lo más), como mucho, todo lo más. 4 fer el màxim hacer el (o [...]
adj i m 1 [major, més gran] máximo -ma. Li han atorgat el màxim guardó, le han otorgado el máximo galardón. 2 mat máximo. 3 com a màxim [pel cap alt, a tot estirar] como máximo, a lo más largo, cuando más (o cuando mucho), a lo más (o lo más), como mucho, todo lo más. 4 fer el màxim hacer el (o lo) máximo. He fet el màxim que he pogut, he hecho lo máximo que he podido. adj i f 5 fís [temperatura] máxima. |