51.
lluna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) templada la guitarra. 15 fer veure la lluna al mig del dia (o la lluna en un cove) fig [enganyar] pintar (o hacer ver) de color de rosa, llenar la cabeza de humo. 16 lladrar a la lluna fig ladrar a la luna. 17 lluna creixent, minvant astr luna creciente, menguante. 18 lluna de mel fig luna de miel. 19 [...]
|
52.
volta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bóveda de crucería. 26 volta del cel bóveda celeste. 27 volta del crani anat bóveda craneana (o craneal). 28 volta del paladar anat bóveda palatina, paladar. 29 volta de mig punt arquit bóveda de medio punto. 30 volta d'en terra mar vuelta de tierra. 31 volta escarsera (o escassana, o rebaixada) bóveda [...]
|
53.
treure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'una feina] echar, despedir. 7 [obtenir] sacar. Li va treure els diners amb amenaces, le sacó el dinero con amenazas. 8 sacar, conseguir. És inútil que insisteixis: no en trauràs res, es inútil que insistas: no vas a sacar nada. 9 [per sort] ganar, sacar. Ha tret mig milió a la rifa, ha ganado medio [...]
|
54.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, tú extiende el delantal y yo te echaré las manzanas que recoja. 4 abrir, aparar p fr. Vols ametlles? Para la mà, ¿quieres almendras? Abre la mano. 5 [un objecte rígid] traer, acercar. Para el cistell que te l'ompliré, trae el cesto que te lo llenaré. 6 parar, detener. Sempre em para al mig del carrer [...]
|
55.
coll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la camisa fig [parlar massa baix] no oírle ni el cuello de la camisa, no oírsele nada. 33 posar-hi el coll fig [en un treball, un afer, etc] echar (o envidar p fr) el resto. 34 tallar el coll [degollar, decapitar] cortar el cuello (o la cabeza). 35 tenir coll avall (o a mig coll) fig [veure una cosa [...]
|
56.
món
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mundo, el más allá. 26 l'altre món fam el otro mundo (o barrio). 27 mig món [molta gent] medio mundo. 28 no cabre al món fig [ésser molt superbiós] ser muy orgulloso. 29 no ésser d'aquest món fig no ser de este mundo. 30 no ésser res de l'altre món fig [no ésser difícil, ésser ordinari] no ser nada (o [...]
|
57.
mort 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hambre. 12 estar mig mort (o més mort que viu) fig i fam [de por, cansament] estar medio muerto (o más muerto que vivo), estar muerto de [cansancio, miedo, agotamiento, etc]. 13 estar mort per fig i fam [algú, alguna cosa] morirse por. Està mort per aquesta noia, se muere por esta chica. 14 no tenir on [...]
adj 1 muerto -ta. És ben mort, está bien muerto. 2 [participi passat de matar] matado -da, muerto -ta [en construcción pasiva]. L'han morta a trets, la han matado a tiros. Fou mort a trets, fue muerto a tiros. 3 [molt afectat] muerto -ta. Mort de son, de por, muerto de sueño, de miedo. 4 [exhaust] muerto -ta (o medio muerto -ta), hecho -cha polvo (o migas), deshecho -cha, rendido -da. Arriba mort de l'escola, llega medio muerto del colegio. 5 [colors] muerto -ta, apagado -da. 6 [estancat] muerto -ta, estancado -da, paralizado -da. Les negociacions són mortes, las negociaciones están paralizadas. 7 fig [mancat d'activitat, de força] muerto -ta. Angle mort, ángulo muerto. Llengües mortes, lenguas muertas. 8 com si fos mort como si no existiera. Ja pot fer el que vulgui: per a mi, com si fos mort, ya puede hacer lo que quiera: por mí, como si no existiera. 9 deixar (o haver, o restar, o quedar) mort fig i fam [desconcert, sorpresa, decepció] dejar (o quedarse) frío (o helado, o de una pieza, o petrificado, o patitieso). Quan ho va saber, restà mort, cuando se enteró, se quedó helado (o de una pieza). 10 donar per mort dar por muerto. 11 ésser un mort de gana fig i fam ser un muerto de hambre. 12 estar mig mort (o més mort que viu) fig i fam [de por, cansament] estar medio muerto (o más muerto que vivo), estar muerto de [cansancio, miedo, agotamiento, etc]. 13 estar mort per fig i fam [algú, alguna cosa] morirse por. Està mort per aquesta noia, se muere por esta chica. 14 no tenir on caure mort fig i fam no tener donde caerse muerto. 15 quan fou mort el combregaren fam a burro muerto, cebada al rabo. 16 tenir-se per mort tenerse por muerto. adj i m i f 17 muerto -ta, difunto -ta. La darrera voluntat del mort, la última voluntad del difunto. 18 tocar a morts (o de mort) [les campanes] tocar (o doblar) a muerto. m 19 [cadàver humà] muerto. Vetllar un mort, velar un muerto. 20 fig [persona d'escàs valor] inútil, nulidad f, desastre, cero a la izquierda. És un mort: mai no es treu la feina dels dits, es una nulidad: nunca acaba su trabajo. 21 fig [cosa d'escàs valor] trasto. Aquesta màquina és un mort, esta máquina es un trasto. 22 fig [objecte pesat que fa nosa] muerto, mamotreto, armatoste. Treieu-me aquest mort del davant!, ¡quitádme ese muerto de la vista! 23 fig [nosa] bulto, fardo. Anava carregat amb un mort..., iba cargado con un fardo... 24 fig [cosa o persona pesada o avorrida] muerto, tostón, plomo, rollo. 25 mar [àncora] muerto, cuerpo muerto. 26 cadascú que carregui el mort fig i fam cada palo que aguante su vela. 27 callar com un mort fam callarse como un muerto. 28 carregar (o endossar) el mort a algú fig i fam [atribuir una culpa o responsabilitat] cargar a uno con el muerto, echarle a uno el muerto. 29 carregar (o endossar) el mort a algú fam [fer fer una gestió enfadosa] cargarle a uno el muerto (o el mochuelo), echarle a uno el muerto. 30 caure com un mort fam caer como un muerto. 31 dormir com un mort fig i fam dormir como un bendito. 32 fer el mort fig [fer-ho veure] hacerse el muerto. 33 fer el mort fig [en natació] hacer el muerto. 34 groc com un mort amarillo como la cera. 35 riure's del mort i del qui el vetlla fam burlarse (o reírse) hasta de su sombra. ![]() |
58.
pas 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
apariencias (o las formas, o el expediente). 56 sortir d'un mal pas fig salir del atolladero (o de apuros). 57 tornar algú sobre els seus passos fig volver sobre sus pasos. 58 treure una cosa del mig del pas quitar una cosa del paso. 59 un pas endavant! mil ¡un paso al frente! [...]
|
59.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria [...]
|
60.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
escorreguts [d'una mitja] coger los puntos. 29 de mig punt arquit de medio punto. 30 des d'aquest punt de vista desde este punto de vista. 31 donar punts med dar puntos. 32 donar punts (o quatre punts) [cosir] dar unas puntadas. 33 dos punts gram dos puntos. 34 en punt en punto. Arribà a les dues en punt [...]
|