1.
renyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr reñir, reprender, regañar. No el renyis més, no le riñas más. [...]
|
2.
bonegar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [renyar] regañar, reñir, amonestar, reprender. [...]
|
3.
sentit 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ida adj [una persona] sentido -da. És tan sentit que no se'l pot renyar, es tan sentido que no se le puede reñir. [...]
|
4.
escridassar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [renyar fent crits] abroncar, regañar, reñir. 2 [algú en públic] abuchear, abroncar. v pron 3 [barallar-se a crits] reñir intr, regañar intr, pelearse. 4 [esgargamellar-se] desgañitarse. [...]
|
5.
repassar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [travessar de nou] repasar. 2 [tornar a examinar o manipular] repasar. 3 [renyar] reprender, reñir. 4 tèxt [la llana] repasar. 5 repassar trossos tèxt [escutiar] despinzar, desborrar. [...]
|
6.
pentinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 peinar. 2 tèxt peinar. 3 fig [inspeccionar una zona] peinar. Després de pentinar tot el barri, la policia va detenir els lladres, después de peinar todo el barrio, la policía detuvo a los ladrones. 4 fig [renyar] calentar las orejas, dar para el pelo, echar un rapapolvo. v pron 5 peinarse. [...]
|
7.
cresta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la cresta fig [renyar, acovardir] dar en la cresta. [...]
|
8.
reprendre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
reanudar mis tareas normales. 4 [renyar] reprender, reñir, regañar. 5 [un aliment] indigestarse pron, sentar mal. El menjar m'ha reprès, la comida me ha sentado mal. 6 [venir de nou] sorprender, coger desprevenido (o por sorpresa). Aquella notícia el reprengué molt fortament, aquella noticia le sorprendió [...]
|
9.
ferm
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
atrau per les seves qualitats] estupendo -da. Quin cotxe més ferm!, ¡qué coche tan estupendo!7 fig firme. Ferm en els principis, firme en sus principios. 8 [usat adverbialment] firme. Tenir-se ferm, sostenerse firme. 9 de ferm de firme, mucho. El va renyar de ferm, le riñó de firme. 10 en ferm en firme [...]
|
10.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el [...]
f 1 anat oreja. 2 [estructura interna] oído m. Em fa mal l'orella, me duele el oído. 3 [bona oïda] buen oído m. Tenir orella, tener buen oído. 4 [d'una sabata] oreja. 5 [d'un martell] oreja. 6 [nansa] oreja. 7 [d'una butaca] oreja. 8 agr [orelló] orejera, vertedera. 9 bot [gírgola] seta [del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro. 20 escoltar amb totes les seves orelles fig i fam [escoltar atentament] ser todo oídos. 21 escurar-se les orelles [treure la cera] limpiarse los oídos. 22 estirar les orelles a algú fig [castigar] calentar las orejas a alguien, tirar de las orejas a alguien. 23 estirar l'orella al gat fig [jugar a cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat grisa bot [H. lacunosa] oreja de gato negra. 33 orella de Judes bot [Auricularia auricula-judae] oreja de Judas. 34 orella de llebre bot [Otidea leporina] oreja de liebre. 35 orella de mar zool [Haliotis sp] oreja marina (o de mar). 36 orella de rata bot [pelosella] vellosilla, oreja de ratón. 37 orella d'os bot [Ramonda myconi] oreja de oso, hierba tosera, hierba peluda. 38 parlar a cau d'orella hablar al oído. 39 penjar-se a les orelles de fig [demanar amb insistència] estar dando (o dar) la lata a. Quan vol alguna cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix, cuando quiere algo, está dando la lata a quien sea hasta que lo consigue. 40 qui tingui orelles que hi senti al buen entendedor pocas palabras bastan (o con pocas palabras basta). 41 tancar l'orella a fig i fam [no fer cas] cerrar los oídos a. 42 veure's les orelles fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 43 veure's les orelles fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. 44 xiular-li les orelles fig i fam zumbarle (o silbarle) los oídos. |