1.
riure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] v intr 1 reír. Posar-se a riure, echarse a reír. 2 fig [somriure] reír, sonreír. 3 de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de [...]
|
2.
riure 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [acció] risa f. [...]
|
3.
riguda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de riure] risa. 2 [acció de riure's] pitorreo m, cachondeo m, chunga, guasa. [...]
|
4.
panxó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [menjada excessiva] panzada f, atracón, hartazgo. 2 fig [fart] panzada f, hartón. Fer-se un panxó de riure, darse una panzada de reír. [...]
|
5.
esclafir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 restallar, chascar. 2 esclafir a (o de) plorar echarse a llorar, romper a llorar, prorrumpir en llanto (o en sollozos), soltar el trapo fam. 3 esclafir a (o de) riure echarse a reír, romper a reír. v tr 4 hacer chascar (o restallar). El noi, furiós, esclafí el fuet a terra, el chico [...]
|
6.
descosida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de descosir] descosido m. 2 a la descosida [sense contenció] como un descosido. Riure, parlar, beure, a la descosida, reír, hablar, beber como un descosido. [...]
|
7.
tacó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [tip] panzada f, hartón. Fer-se un tacó de riure, darse una panzada de reír. 2 [pallissa] paliza f, tunda f, somanta f. 3 [del calçat] tacón. [...]
|
8.
panxada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cop] panzada. 2 [menjada excessiva] panzada, atracón m, hartazgo m. 3 fig panzada, atracón m, hartón m. Fer-se una panxada de riure, darse una panzada de reír. [...]
f 1 [cop] panzada. 2 [menjada excessiva] panzada, atracón m, hartazgo m. 3 fig panzada, atracón m, hartón m. Fer-se una panxada de riure, darse una panzada de reír. |
9.
sardònic
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj sardónico -ca. Riure sardònic, risa sardónica. [...]
|
10.
rient
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [que riu] riente. 2 [rialler] risueño -ña. Un paisatge rient, un paisaje risueño. 3 [gerundi de riure] riendo. Ho deia rient, lo decía riendo. 4 tot rient rient fam burla burlando. [...]
|