51.
espai
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 espacio. 2 [extensió] espacio, sitio. Aquest moble ocupa massa espai, este mueble ocupa demasiado espacio. 3 [de temps] espacio. Vam caminar per espai de dues hores, anduvimos por espacio de dos horas. 4 mús [del pentagrama] espacio. 5 [de ràdio o televisió] espacio. 6 a poc d'espai (o a poc [...]
|
52.
cargol
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [gastròpode] caracol. 2 zool [de mar] caracol. 3 [closca] caracola f, bocina f. 4 [rull] caracol, rizo. 5 [massa fluida] torbellino. Un cargol de vent, un torbellino de viento. 6 [xuclador] remolino. 7 [de persones, d'animals] torbellino. 8 anat [de l'orella] caracol. 9 tecnol tornillo [...]
|
53.
calor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fís calor m. 2 [ambiental] calor m. Les calors de l'estiu, los calores del verano. 3 [sensació] calor m. Massa roba fa calor, demasiada ropa da calor. 4 fig [animació, passió] calor m. En la calor de la disputa, en el calor de la disputa. 5 calor latent fís calor latente. 6 fer calor [produir [...]
|
54.
tard
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 ant [lent] tardo -da. adv 2 tarde. Has arribat tard: el tren ja ha sortit, has llegado tarde: el tren ya ha salido. 3 [a una hora avançada] tarde. Llevar-se tard, levantarse tarde. 4 [massa tard] tarde. Ja és tard per anar al cinema, ya es tarde para ir al cine. 5 al més tard a más tardar [...]
|
55.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco. 4 abs [menjar o beure massa] cargar. 5 [una arma de foc] cargar. 6 [fer pujar] cargar. Carregar un pressupost, cargar un presupuesto. 7 [oprimir] dar (o causar) pesadez. Un menjar que carrega l'estómac, una comida que da pesadez de estómago. 8 llenar, cargar [...]
|
56.
corrent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[habitual] corriente, usual, ordinario -ria, corriente y moliente fam. 6 heràld corriendo, elanzado. m 7 [massa fluida] corriente f. Un corrent d'aigua, una corriente de agua. 8 [moviment d'un fluid] corriente f. Amb aquest corrent d'aire agafarem un refredat, con esta corriente de aire cogeremos un [...]
|
57.
moll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 22 [porció carnosa del cos] molla, carne. 23 tecnol muelle m. 24 fluix de molles fam [que deixa escapar ventositats] flojo de muelles, pedorrero, pedorro. 25 fluix de molles fam [que xerra massa] charlatán, hablador, parlanchín. 26 molla d'espiral muelle en espiral. [...]
|
58.
picar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
intr 17 [causar coïssor] picar (o picar en). Em pica un braç, me pica un brazo (o me pica en un brazo). La botifarra pica molt: hi ha massa pebre, la butifarra pica mucho: lleva demasiada pimienta. 18 [el sol] picar, quemar, apretar. 19 [el fred, etc] apretar. Aquest matí el fred picava d'allò més [...]
v tr 1 [un insecte] picar. L'ha picat una vespa, le ha picado una avispa. 2 [una punxa] pinchar, punzar. M'he picat el dit amb una agulla, me he pinchado el dedo con una aguja. 3 [un ocell] picar, picar en. El canari picava l'enciam, el canario picaba (o picaba en) la lechuga. 4 [un peix] picar. 5 abs picar. Avui no piquen, hoy no pican. 6 fig [els compradors] picar. 7 fig [estimular vivament] picar, aguijonear, espolear, excitar. Allò que li vas dir li va picar l'amor propi, lo que le dijiste le picó el amor propio. L'èxit del seu company l'ha picat: ara treballa de valent, el éxito de su compañero le ha picado: ahora trabaja de firme. 8 [donar cops] picar, machacar, moler. Picar les fulles del tabac, picar las hojas del tabaco. Picar pedra, picar (o moler) piedra. Picar ferro fred, machacar hierro frío. 9 sacudir, golpear. Picar un matalàs, sacudir un colchón. 10 [menjar, condiments] picar, triturar. Picar carn, alls al morter, picar carne, ajos en el mortero. Pica'm una mica de julivert, pícame un poco de perejil. 11 esport [voleibol, ping-pong] picar. 12 esport [billar] picar. 13 taurom picar. 14 [un cavall] picar, espolear. 15 [ensinistrar-lo] picar, adiestrar. 16 mús [una nota] picar. v intr 17 [causar coïssor] picar (o picar en). Em pica un braç, me pica un brazo (o me pica en un brazo). La botifarra pica molt: hi ha massa pebre, la butifarra pica mucho: lleva demasiada pimienta. 18 [el sol] picar, quemar, apretar. 19 [el fred, etc] apretar. Aquest matí el fred picava d'allò més, esta mañana el frío apretaba de lo lindo. 20 [d'un menjar] picar. No piqueu massa, que perdreu la gana, no piquéis demasiado, que vais a perder el apetito. 21 [en una porta] llamar. Algú pica, aneu a obrir, alguien llama, id a abrir. 22 fig llamar, dar, golpear. Picar amb la balda, llamar con la aldaba. 23 [començar a obrar] arreciar, tomar cuerpo (o auge), picar p fr. La tempesta ja pica, ya arrecia la tormenta. Picar la pesta, picar la peste. 24 fig [en un llibre] picar p fr. v pron 25 [metalls] picarse, corroerse, oxidarse. 26 [mobles, etc] picarse, carcomerse. 27 [roba] picarse, apolillarse. 28 [una dent] picarse, cariarse. 29 [florir-se] enmohecerse, avinagrarse, agriarse, repuntarse, revenirse. 30 [la mar] picarse. 31 fig [ofendre's] picarse, mosquearse fam. 32 fig [jactar-se] dárselas (o echárselas) de. Es pica d'espavilat, se las da de listo. |
59.
tenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 25 tenir-hi a veure alguna cosa tener algo que ver. 26 tenir-la votada a algú fam tenérsela jurada a alguien, tenerla tomada con alguien, tener guerra (o la guerra) declarada a alguien. 27 tenir-ne per a triar tener donde escoger. 28 tenir-ne prou i massa bastar y sobrar, tener más que suficiente. En [...]
|
60.
fluix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fluix [amb lleugeresa] a la ligera, ligeramente. Obra massa de fluix, obra demasiado a la ligera. 13 fluix blanc med [leucorrea] flujo blanco, leucorrea. 14 fluix de ventre [diarrea] flujo de vientre. [...]
|