Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

punta

f
1 [extrem agut] punta. La punta d'una espasa, la punta de una espada.
2 [part més extrema] punta. La punta de la sabata, la punta del zapato.
3 [angle] pico m, punta. El capell de tres puntes, el sombrero de tres picos.
4 heràld punta.
5 tecnol [clau] punta.
6 [generalment en plural] tèxt encaje m, puntilla. Puntes de coixí, encaje de bolillos.
7 fig [grau mínim] punto m. Una punta de dolç, de salat, un punto de dulce, de salado.
8 [usat adjectivalment] punta. Hores punta, horas punta.
9 a punta de dia (o d'alba) al amanecer, al alba, al rayar el alba, al clarear el día. Sortirem a punta de dia, saldremos al amanecer.
10 a punta d'espasa fig i fam [amb rigor] a punta de lanza.
11 estar de punta fig i fam estar de punta.
12 fer punta [a un llapis] sacar punta.
13 no veure la punta d'una cosa fig i fam no verle la gracia a una cosa.
14 posar-se de punta fig i fam ponerse de punta.
15 punta de cabota plana tecnol punta de cabeza plana.
16 punta de cigar (o de cigarret) colilla, punta.
17 punta de diamant tecnol punta de diamante.
18 punta d'embigar tecnol clavo bellota (o bellotillo, o belloto).
19 punta d'enllatar tecnol clavo de chilla.
20 punta de terra geog punta, repunta p fr.
21 punta seca art punta seca.
22 puntes de coixí tèxt encaje de bolillos.
23 tenir a la punta de la llengua fig i fam tener en la punta de la lengua.
24 tenir per la punta dels dits fig i fam tener en la punta de los dedos, saber al dedillo (o de corrido, o de carretilla).
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions