11.
qui
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 quien. Qui molt abraça poc estreny, quien mucho abarca poco aprieta. pron interr 2 quién, quiénes pl. Qui és?, ¿quién es? Qui són?, ¿quiénes son? No sé qui eren, no sé quiénes eran. 3 [complement directe] a quién. Qui has vist?, ¿a quién has visto?pron 4 aquell de qui aquel de que (o de [...]
|
12.
aterrador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [que abat] que derriba, que abate. 2 aeron de aterrizaje. [...]
|
13.
salmaire
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [que recita salms] salmista. 2 [captaire] oracionero [que recita salmos]. [...]
pron rel 1 quien. Qui molt abraça poc estreny, quien mucho abarca poco aprieta. pron interr 2 quién, quiénes pl. Qui és?, ¿quién es? Qui són?, ¿quiénes son? No sé qui eren, no sé quiénes eran. 3 [complement directe] a quién. Qui has vist?, ¿a quién has visto?pron 4 aquell de qui aquel de que (o de quien, o del que, o del cual). És aquella de qui us vaig parlar, es aquella de que os hablé. 5 aquell qui [aquell que] el (o aquel) que, quien. 6 a qui al que, a la que, al cual, a la cual, a quien, a los que, a las que, a los cuales, a las cuales, a quienes. Les noies a qui us referiu, las chicas a las que (o a quien, o a quienes) se refiere usted. 7 de qui de que, del que, de la que, de los que, de las que, de quien, de quienes. Les mares de qui et parlava, las madres de que (o de las que, o de quien) te hablaba. 8 el qui, la qui, els qui, les qui el que, la que, los que, las que, quien. El qui ha dit això ment, el que (o quien) ha dicho esto miente. No et riguis dels qui ploren, no te rías de los que (o de quienes) lloran. 9 és... qui es... quien, es... el que. És ell qui ha dit això, es él quien ha dicho esto. 10 qui més, qui menys quien más, quien menos. 11 qui... qui quién... quién, cuál... cuál. 12 tothom qui todo el que. ![]() |
14.
benentès
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m amb el benentès que con la condición (o a condición) de que, bien entendido que, dando por sentado (o por supuesto) que. Amb el benentès que jo pagaré el sopar, con la condición de que yo pagaré la cena. [...]
|
15.
posat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 puesto -ta. 2 heràld puesto -ta. 3 posat que (o posat cas que) en el supuesto (o caso) de que, suponiendo que, dado caso (o dado) que, si. Posat que vingui, que no ho crec, ens n'aniríem tots plegats, suponiendo que venga (o si viniese), cosa que no creo, nos iríamos todos juntos. 4 sí [...]
|
16.
amoïnador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [que preocupa] inquietante, preocupante. 2 [que molesta] importuno -na, molesto -ta. [...]
|
17.
brossós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 [que conté brosses] brozoso -sa. 2 [que fa brosselles] grumoso -sa. [...]
|
18.
vergonyós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 [que causa vergonya] vergonzoso -sa. 2 [que sent vergonya] vergonzoso -sa. [...]
|
19.
puix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
conj 1 pues. 2 puix que pues, ya que, puesto que. Hi heu d'anar puix que ell ho ha dit, debéis ir ya que él lo ha dicho. [...]
|
20.
rascar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [gratar] rascar. 2 rasca que rasca fam dale que dale (o que te dale, o que le das, o que darás, o que te pego). [...]
|