1.
estroncadament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv [bruscament] bruscamente, repentinamente, súbitamente. [...]
|
2.
sobtós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj [que obra bruscament] súbito -ta, impulsivo -va. [...]
|
3.
sobtada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 arrebato m, repente m, pronto m, arranque m. Es deixà emportar per una sobtada d'ira, se dejó llevar por un arrebato de ira. 2 de sobtada [bruscament] de golpe (o de golpe y porrazo), de repente, de pronto, de sopetón. De sobtada aparegué davant meu, de golpe apareció delante de mí. [...]
|
4.
descendir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [baixar, davallar] descender, bajar. L'avió començà a descendir, el avión empezó a descender. 2 [minvar] descender, bajar, disminuir. La febre ha descendit bruscament, la fiebre ha descendido bruscamente. 3 descender. Descendir de categoria, descender de categoría. 4 descender. No cal que [...]
|
5.
arrencar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [treure amb esforç] arrancar. 2 med [expectorar] arrancar, expectorar. 3 [desembeinar] desenvainar. 4 [obtenir o aconseguir] arrancar. Arrencar una prometença, arrancar una promesa. 5 [començar bruscament una acció] echar a, echarse a, empezar a. Arrencar el vol, echar a volar. Arrencar el [...]
v tr 1 [treure amb esforç] arrancar. 2 med [expectorar] arrancar, expectorar. 3 [desembeinar] desenvainar. 4 [obtenir o aconseguir] arrancar. Arrencar una prometença, arrancar una promesa. 5 [començar bruscament una acció] echar a, echarse a, empezar a. Arrencar el vol, echar a volar. Arrencar el plor, echarse a llorar. Arrencar el bull, empezar a hervir. 6 mar [un vaixell] arrancar. v intr 7 [tenir l'origen] arrancar. El camí arrenca del cementiri, el camino arranca del cementerio. 8 mar [desaferrar l'àncora] levar tr, arrancar tr. 9 arrencar a [seguit d'infinitiu] [començar una acció] arrancar a, echar a, echarse a. |
6.
front
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] bajar (o doblar) la cabeza. 7 amb el front alt con la frente alta. 8 arrugar el front arrugar la frente. 9 de front mil de frente. 10 de front [un davant de l'altre] de frente. 11 ésser coix del front fig [poc intel·ligent] ser de pocos alcances. 12 fer un canvi de front fig [canviar bruscament d'opinió [...]
|