Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

rebentar

v intr
1 [esclatar] reventar, estallar. Està a punt de rebentar, está a punto de reventar.
2 fig reventar. Rebentava de satisfacció, reventaba de satisfacción.
3 fig reventar. Si no li ho deixen dir, rebentarà, si no se lo dejan decir, reventará.

v tr
4 [fer esclatar] reventar. Li rebentaren el globus, le reventaron el globo.
5 [esbotzar] hundir, tirar, romper. Han hagut de rebentar la porta, han tenido que tirar la puerta.
6 fig [fastiguejar] reventar, fastidiar. Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig, esta pérdida nos revienta completamente.
7 fig [criticar] vapulear, dar un palo.
8 fig [fer fracassar un espectacle, un acte] reventar.
9 fig [malgastar] reventar, dar al traste con.

v pron
10 reventarse. Se m'ha rebentat aquell gra, se me ha reventado aquel grano.
11 fig [de cansament] reventarse.
12 rebentar-se de riure fam caerse (o partirse, o mondarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse) de risa.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions