vintr 1 [esclatar] reventar, estallar. Està a punt de rebentar, está a punto de reventar. 2fig reventar. Rebentava de satisfacció, reventaba de satisfacción. 3fig reventar. Si no li ho deixen dir, rebentarà, si no se lo dejan decir, reventará.
vtr 4 [fer esclatar] reventar. Li rebentaren el globus, le reventaron el globo. 5 [esbotzar] hundir, tirar, romper. Han hagut de rebentar la porta, han tenido que tirar la puerta. 6fig [fastiguejar] reventar, fastidiar. Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig, esta pérdida nos revienta completamente. 7fig [criticar] vapulear, dar un palo. 8fig [fer fracassar un espectacle, un acte] reventar. 9fig [malgastar] reventar, dar al traste con.
vpron 10 reventarse. Se m'ha rebentat aquell gra, se me ha reventado aquel grano. 11fig [de cansament] reventarse. 12rebentar-se de riurefam caerse (o partirse, o mondarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse) de risa.