Resultats de la cerca frase exacta: 46
Diccionari català-castellà
|
1.
riure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] v intr 1 reír. Posar-se a riure, echarse a reír. 2 fig [somriure] reír, sonreír. 3 de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de [...]
[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] v intr 1 reír. Posar-se a riure, echarse a reír. 2 fig [somriure] reír, sonreír. 3 de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de mentirijillas. 4 de riure de risa. Pel·lícula de riure, película de risa. 5 engegar-se (o esclafir, o esclatar) a riure romper a reír, soltar una risotada. 6 ésser de riure (o de per riure) ser de broma. 7 fer riure [alguna cosa] dar risa. Això fa riure, eso da risa. 8 fer riure fig hacer reír. No em facis riure, no me hagas reír. 9 no és cosa de per riure no es cosa de risa. 10 per riure en broma. Ho ha fet per riure, lo ha hecho en broma. 11 petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure reventar (o partirse, o morirse, o descoyuntarse) de risa. 12 qui riu primer plora darrer (o riu bé qui riu darrer) fam quien ríe el último ríe mejor. 13 riure per sota el nas (o riure sorneguerament) fam reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros. 14 tot rient rient fam [fent broma] burla burlando. v pron 15 [d'algú] reírse, burlarse. 16 [d'alguna cosa] reírse, burlarse. 
|
|
2.
riure 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [acció] risa f. [...]
|
|
3.
riguda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de riure] risa. 2 [acció de riure's] pitorreo m, cachondeo m, chunga, guasa. [...]
|
|
4.
panxó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [menjada excessiva] panzada f, atracón, hartazgo. 2 fig [fart] panzada f, hartón. Fer-se un panxó de riure, darse una panzada de reír. [...]
|
|
5.
esclafir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 restallar, chascar. 2 esclafir a (o de) plorar echarse a llorar, romper a llorar, prorrumpir en llanto (o en sollozos), soltar el trapo fam. 3 esclafir a (o de) riure echarse a reír, romper a reír. v tr 4 hacer chascar (o restallar). El noi, furiós, esclafí el fuet a terra, el chico [...]
|
|
6.
descosida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de descosir] descosido m. 2 a la descosida [sense contenció] como un descosido. Riure, parlar, beure, a la descosida, reír, hablar, beber como un descosido. [...]
|
|
7.
tacó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [tip] panzada f, hartón. Fer-se un tacó de riure, darse una panzada de reír. 2 [pallissa] paliza f, tunda f, somanta f. 3 [del calçat] tacón. [...]
|
|
8.
sardònic
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj sardónico -ca. Riure sardònic, risa sardónica. [...]
|
|
9.
panxada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cop] panzada. 2 [menjada excessiva] panzada, atracón m, hartazgo m. 3 fig panzada, atracón m, hartón m. Fer-se una panxada de riure, darse una panzada de reír. [...]
|
|
10.
rient
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [que riu] riente. 2 [rialler] risueño -ña. Un paisatge rient, un paisaje risueño. 3 [gerundi de riure] riendo. Ho deia rient, lo decía riendo. 4 tot rient rient fam burla burlando. [...]
|
[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista]
v intr
1 reír. Posar-se a riure, echarse a reír.
2 fig [somriure] reír, sonreír.
3 de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de mentirijillas.
4 de riure de risa. Pel·lícula de riure, película de risa.
5 engegar-se (o esclafir, o esclatar) a riure romper a reír, soltar una risotada.
6 ésser de riure (o de per riure) ser de broma.
7 fer riure [alguna cosa] dar risa. Això fa riure, eso da risa.
8 fer riure fig hacer reír. No em facis riure, no me hagas reír.
9 no és cosa de per riure no es cosa de risa.
10 per riure en broma. Ho ha fet per riure, lo ha hecho en broma.
11 petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure reventar (o partirse, o morirse, o descoyuntarse) de risa.
12 qui riu primer plora darrer (o riu bé qui riu darrer) fam quien ríe el último ríe mejor.
13 riure per sota el nas (o riure sorneguerament) fam reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros.
14 tot rient rient fam [fent broma] burla burlando.
v pron
15 [d'algú] reírse, burlarse.
16 [d'alguna cosa] reírse, burlarse.