1.
botar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [botre] botar, saltar. 2 [rebotre] botar. 3 [fer el bot una criatura] hacer pucheros. 4 [fer l'ofès] darse por ofendido. 5 fer botar [fer saltar] hacer saltar. 6 fer botar [fer rebotre] botar. Feia botar la pilota, botaba la pelota. v tr 7 saltar. Botar una tanca, saltar una valla. 8 [...]
|
2.
varar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr mar [avarar] botar, varar. [...]
|
3.
botre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [algú] botar, saltar. 2 [una pilota, un cos elàstic] botar. 3 fig saltar. Va botre quan li feren retret del seu deute, saltó cuando le reprocharon su deuda. 4 fer botre [fer saltar] hacer saltar. 5 fer botre [fer rebotre] botar. Fes botre la pilota, bota el balón. [...]
|
4.
avarar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [una embarcació] botar. 2 [un estel] elevar. 3 fig [a una empresa, discussió] lanzar. [...]
|
5.
llançar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
seu cavall a l'encalç dels lladres, lanzó a su caballo en persecución de los ladrones. 6 mar [avarar] botar, lanzar. 7 [llençar] tirar. Aquestes sabates ja són per a llançar, estos zapatos están ya para tirarlos. 8 fig lanzar, despedir. El sol llança raigs de llum, el sol lanza rayos de luz. 9 fig [...]
|
6.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lumbre (o fuego). 17 encendre (o calar, o botar) foc [incendiar] pegar (o prender) fuego. 18 encendre (o calar, o botar) foc fig sembrar (o meter) cizaña. 19 entrar en foc mil entrar en fuego. 20 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs mil estar entre dos fuegos. 21 estar (o trobar-se, o restar [...]
|
7.
saltar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. En arribar a la riba, van saltar tots a terra, al llegar a la orilla saltaron todos a tierra. 2 [fer salts] saltar, brincar, botar. Saltaven d'alegria, saltaban de alegría. 3 [del llit] saltar. 4 [desprendre's] saltar. Cordant-me m'ha saltat un botó, abrochándome me ha saltado un [...]
v intr 1 saltar. En arribar a la riba, van saltar tots a terra, al llegar a la orilla saltaron todos a tierra. 2 [fer salts] saltar, brincar, botar. Saltaven d'alegria, saltaban de alegría. 3 [del llit] saltar. 4 [desprendre's] saltar. Cordant-me m'ha saltat un botó, abrochándome me ha saltado un botón. Saltar el vernís, saltar el barniz. 5 fig saltar. Saltar d'una cosa a l'altra, saltar de una cosa a otra. 6 estar a la que salta fig estar a la que salta. 7 fer saltar hacer saltar, saltar. Fer saltar el pany d'una porta, hacer saltar la cerradura de una puerta. Li va fer saltar un ull, le saltó un ojo. 8 fer saltar [amb un explosiu] saltar. 9 saltar als ulls (o a la vista) fig [ésser evident] saltar a la vista (o a los ojos). v tr 10 saltar. Vam trobar un rec i el vam haver de saltar, encontramos una acequia y tuvimos que saltarla. 11 [el mascle la femella] saltar p fr, cubrir. 12 [passar per alt] saltar, saltarse pron, omitir. Has saltat una ratlla: torna-ho a llegir, te has saltado un renglón: vuélvelo a leer. v pron 13 saltarse. T'has saltat un capítol, te has saltado un capítulo. 14 [transgredir] saltarse. Saltar-se la normativa, saltarse la normativa. |
8.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [...]
|